Aplaudint Rubiales

Costa discernir què és el més greu de la vergonyosa i esperpèntica intervenció, ahir, de Luis Rubiales. El president de la Federació Espanyola de Futbol va fer un pèssim favor a la Marca España, ja devaluada, amb uns minuts de suposada glòria en què va exposar a ulls del món el masclisme recalcitrant de l’organisme que presideix, en l’assemblea general extraordinària convocada precisament per debatre el seu inacceptable comportament en la final del mundial de futbol femení. No es va deixar res al tinter. Rubiales es va fer la víctima, va anar a l’atac contra Jenni Hermoso, va carregar contra el “fals” feminisme, va situar a la diana dirigents polítiques, va avalar i reforçar un entrenador fortament qüestionat... Un xou en prime time en què es va poder constatar, també a la vista de tothom, que no està sol. El llastimós discurs va rebre el suport en forma d’aplaudiment d’alguns dels presents en l’assemblea. Rubiales no dimiteix perquè sap perfectament que té el suport d’una federació que, gràcies a ell, també ha quedat exposada. La societat, que sempre acostuma a anar un pas endavant, ja ha censurat un personatge que, segur, tard o d’hora plegarà. El gran problema és que no està sol. Estem envoltades de Rubiales.