El suflé de Colón

Fins aquesta setmana la Plaza Colón de Madrid era un santuari de la dreta espanyola. No només perquè hi oneja la bandera més gran d’Espanya des que Aznar la hi va hissar fa més de vint anys, sinó perquè havia acollit manifestacions emblemàtiques: el 2007 ja s’hi va manifestar Rajoy per denunciar la “claudicació” de Zapatero davant d’ETA, el febrer del 2019 s’hi va fer la coneguda “manifestació del trifachito” del PP, Vox i Cs per avortar les negociacions amb l’independentisme català, ara fa dos anys va acollir una manifestació contra els indults als líders catalans, i Vox l’ha utilitzat diverses vegades per fer-hi actes de campanya electoral.

La Plaza Colón, la més gran de Madrid, està estratègicament situada en una intersecció de barris on els partits de dretes triomfen: Salamanca, Chamberí i Retiro. És, doncs, el lloc ideal de pelegrinatge d’ultradretans, reaccionaris i catalanòfobs. O hauríem de dir “era”, perquè Feijóo ha convocat per diumenge que ve la manifestació contra l’amnistia a la plaça de Felipe II, al barri de Goya de Madrid, una plaça amb un aforament de 12.300 metres quadrats, molt per sota dels 37.000 metres quadrats de la Plaza Colón.

Sembla evident que Feijóo tenia por de no omplir Colón i per això ha triat un altre emplaçament. No és estrany: si a la manifestació del 2019 van ser 45.000 manifestants, a la del 2021 contra els indults van ser 25.000 persones, segons la Policía Nacional. La conclusió és, doncs, que qui es desinfla als carrers és la dreta espanyola, i que aquell suflé que havia de ser el procés, de moment només es veu entre els adeptes a Colón.