Otorino eradicat Corector corrector

L'ortografia del català és envejablement fonemàtica. Només cal estudiar anglès o francès per adonar-se'n. Però, com que del que és bo no se'n té mai prou, ens irriten encara més els pocs casos en què no ho és. La erra vibrant intervocàlica, per exemple, no s'escriu sempre amb rr (sorra, terra). S'escriu amb r, per exemple, després d'un prefix tònic (contrarestar, extraradi) i també en alguns compostos, com otorinolaringòleg, otorino per als amics. Això ja crea una dificultat que el castellà no té, perquè fa sempre rr. Però hi ha un cas que clama al cel: cal ser erudit per saber que eradicar (i derivats) té un prefix i una r vibrant. Més que un mot amb prefix sembla un parany per a incauts.

I el parany s'estén al prefix co-. D'una banda tenim coreferent, coregent o coreligionari i de l'altra corresponsal, corrector, corresponent. La diferència l'explica que només els primers són autèntics derivats, ja que els segons els hem manllevat del llatí amb prefix inclòs. Però a l'usuari de la llengua no li podem complicar tant la vida per reflectir un matís que només resulta útil en casos hipotètics (un rector que compartís rectorat seria corector). Tot seria més fàcil si, en mots així, el DIEC optés sempre per rr, com ja li demanava Josep Ruaix, rector, corrector i eminent filòleg, al número 60 de la revista Llengua Nacional.