Impunitat

A la secció Una certa mirada, he vist a Canes Hi havia una vegada a Gaza, pel·lícula dels germans Arab i Tarzan Nasser que, ambientada uns anys abans d’aquest present terrible, mostra un territori sempre assetjat mentre uns personatges trafiquen amb drogues i s’enfronten a un policia corrupte. És, doncs, una mena de thriller fins que, de sobte, es converteix en l’hipotètic rodatge de la primera pel·lícula d’acció palestina que, amb totes les convencions d’un relat sobre un episodi heroic, celebraria la tan imaginària victòria de la resistència contra l’estat d’Israel. La pel·lícula dels directors palestins, en tot cas, comença fent present la veu de Donald Trump amb aquella declaració abjecta, tenint Netanyahu al seu costat, amb la qual proposava que els EUA prenguessin el control de la franja de Gaza per transformar-la en la Riviera del Pròxim Orient. Això una vegada deportats els habitants palestins que haurien sobreviscut a la massacre actual. Trump, sense vergonya, va dir literalment que seria “meravellós”. Israel, en tot cas, no imagina cap Riviera, sinó culminar el genocidi per prendre el control de la Franja. Bezalel Smotrich, ministre de Finances del govern d’Israel, ha anunciat una estratègia nova: ”No hi haurà més incursions ni operacions d’entrada i sortida. Ara conquistarem, netejarem i ens hi quedarem. Fins que Hamàs sigui destruït. Pel camí, el que resta de la Franja serà arrasat, simplement perquè tot allà s’ha convertit en una gran ciutat del terror.” Així mateix ho ha dit. Sabent que Israel podrà fer aquesta “operació definitiva” impunement perquè la resta del món no farà res per evitar-ho.