JosepValls i Grau (Sant Feliu de Pallerols, 1944) ha escrit molt i ha escrit molt bé, tot i que es va guanyar la vida fent números com a gerent del Motel Empordà amb els senyors Mercader i Subirós. Garrotxí de soca-rel i empordanès de militància, ha publicat molts llibres i ben diversos. De novel·les a llibres de viatge (La ciutat del lliri roig o Terra Santa 2000), de cuina, de música, de pintura i escultura, de màgia i de castells.... Ha guanyat el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, el Recull de Blanes, el Marian Vayreda d’Olot i el Pin i Soler de novel·la a Tarragona, i el Carles Rahola de periodisme per un article sobre Anna Maria Dalí. Menció especial per als llibres que ha dedicat a Josep Pla, a qui va conèixer el 1974 al Motel i amb qui va fer amistat, perquè Pla sabia valorar la bona conversa, la d’homes llegits, i en Josep Valls havia estudiat a la millor universitat del món segons Pla: el Seminari de Girona. Josep Valls va ser confident, taxista i sobretot el suport que necessitava un home que s’havia fet gran i estava massa sol. Allà van sorgir els llibres de conversa, ja que cada nit s’apuntava el que havia donat de si el seu dia amb l’escriptor de Palafrugell: Josep Pla oral, Pla de conversa, Josep Pla inèdit o Històries de Josep Pla, el número 6 de la col·lecció El Caliu de la Memòria d’Editorial Gavarres, la mateixa que ara publica Històries de seminari, que es presenta avui a la Llibreria 22 de Girona.

Josep Valls va fer vuit cursos al Seminari Menor i Major de Girona. Hi va entrar amb deu anys, un mes i mig abans de l’edat oficial i hi va fer vuit cursos. En va sortir voluntàriament als divuit anys, amb la incomprensió dels seus pares i família propera i del capellà del poble. Però aquells anys van marcar el seu caràcter i la seva educació. Ara, ja amb vuitanta fets, decideix publicar aquestes històries, que va començar a escriure durant la pandèmia. Fa quaranta anys ja havia publicat Estimats germans, una versió edulcorada de la seva vida al Seminari. Molts amics seus, ja llavors, li van dir que aquells vuit anys donaven per a molt més. I ara explica, amb l’humor i la ironia que el caracteritzen, els seus anys de formació tancat al Seminari Conciliar de Girona i la seva obsessió (negativa) cap a la disciplina i els superiors, els prefectes i els professors. Ara, diu que s’ho mira d’una altra manera i que arriba a pensar que allò que li van fer viure era pel seu bé, però ha volgut plasmar els seus records de l’època i que les valoracions, idees, opinions i reflexions fossin les d’aquells vuit anys d’internat.

El resultat és un llibre molt ben escrit i divertidíssim, amb unes fotografies excel·lents d’aquells anys, Passa revista als seus professors i les seves dèries, reflecteix com tot estava programat, controlat, que ofegava. Escriu sobre la disciplina i l’aplicació i del que li va costar un intent de botifarra al prefecte. I del menjar, del qual corria un acudit: el bisbe havia preguntat si es podia batejar amb caldo i el seminarista filòsof responia que amb el caldo del Palau Episcopal, no, però amb el del Seminari, sí. Aigua pura. Un gran llibre de memòries d’una etapa de la qual en Josep Valls mai no ha renegat; al contrari, creu que l’ha marcat per a tota la vida.