Opinió

Lletra petita

Es deia Melissa

“ Va basar la seva feina legislativa en la defensa dels drets de les dones, especialment del dret a l’avortament, i també en la defensa del col·lectiu trans

Entre disquisicions sobre si el Cerdangate posarà fi o no a la legislatura, i sobre si l’escalada d’atacs entre Israel i Iran acabarà o no en una guerra oberta al Pròxim Orient i a l’Orient Mitjà, ha passat força desapercebuda la notícia de l’assassinat d’una congressista demòcrata de Minnesota, als Estats Units. Es deia Melissa Hortman, tenia 55 anys i la van matar a trets a casa seva, una casa d’aquelles típiques americanes que hem vist en tantes pel·lícules, de parets exteriors de fusta blanca i sostre de pissarra, amb un jardí sense tanca al davant. Una casa ni luxosa ni pobre, en un barri al nord de Minneapolis. Segons el que ha explicat la policia, un home de 57 anys –Vance Boelter, capturat ahir– es va presentar la nit de dissabte passat a casa dels Hortman vestit com si fos un policia i va matar a trets la dona i el seu marit. Abans havia passat pel domicili d’un senador, John Hoffman, també demòcrata, i li va disparar, a ell i a la seva dona, que van quedar ferits greus. S’han donat molts detalls escabrosos en relació al crim: la dona del senador va protegir amb el propi cos la seva filla; l’assassí va deixar una missatge de comiat als seus amics, que estan en estat de xoc; l’home va fer servir una màscara hiperrealista per dur a terme els atacs... Però en canvi no s’ha posat tant l’accent en les víctimes. Els companys i amics diuen de Melissa Hortman que era amable, tendre i una gran lluitadora. Això són valoracions personals. El que és irrefutable i lliure de qualsevol interpretació és que va basar la seva feina legislativa en la defensa dels drets de les dones, especialment del dret a l’avortament, i també en defensa del col·lectiu trans. També tenia un gran interès per les qüestions ambientals. El senador ferit, per la seva banda, treballava per millorar els drets laborals i els de les persones discapacitades. Per si hi havia cap dubte que la motivació de Boelter era política, es va trobar al seu cotxe una llista d’altres objectius, també demòcrates i proavortament. És el que té atiar discursos d’odi. Ningú no tornarà la vida als morts, però com a mínim que ara no ens vulguin convèncer que el criminal és un desequilibrat i va actuar per impuls.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]