“Aquest ‘Funi’ ja està traspassat”

Tot arrenca en el revers d’un paper, Din A4, on hi ha escrit el menú d’un bar restaurant de l’Eixample. Entre l’oferta que s’hi llegeix hi ha fideus a la cassola amb faves i escamarlans i galtes al forn. El preu són 15 euros, amb el servei de pa, beguda i postres inclòs. Això és el que hi ha escrit per un costat i a l’altre hi ha una nota redactada a mà, amb bolígraf verd, per la cuinera Anna Sandalinas. Quan ha tingut un moment de calma, després de servir l’últim client, l’Anna ha segut en una taula de l’establiment per redactar aquesta espècie de testament culinari, un menú sentimental, com una carta d’amor a tots els comensals que durant anys han provat la seva cuina. “Vull que hi surti tot, al diari”, demana. Doncs som-hi:

“Em costa molt escriure i dir totes les veritats. Aquesta és la meva vida. Aquí hi vaig néixer i m’hi he fet com he pogut perquè les adversitats de la vida no em van donar altra opció.

Malgrat tot, em sento molt orgullosa d’haver format part del món de l’hostaleria que la Gusti –la meva mami– ens va inculcar com a mitjà per tirar endavant.

Ara toca dir adeu. Tinc una edat en què m’agradaria, si Déu vol, poder gaudir. Deixo el llistó molt alt, i que consti que no ens rescata ningú.

Estic convençuda que deixem això en molt bones mans i contenta de saber que són gent emprenedora, amb moltes ganes de triomfar, cosa que ja estan fent.

Tot té el seu principi i el seu final. Ara toca viure. Això és tot, amics. Us estimo.”

Per entendre el sentit d’aquesta història cal retrocedir fins a l’encapçalament del text redactat per l’Anna i reproduir el que hi diu, a forma de titular periodístic: “Aquest Funi ja està traspassat”, que vol dir que el 27 de juny és l’últim dia que l’Anna cuinarà per al públic, i que a partir de l’1 de juliol el negoci passarà a mans del grup Confiteria, especialistes a donar valor als locals de tota la vida.

El Funi en qüestió és el popular Funicular, bar i restaurant del número 70 del carrer Girona, una adreça que forma part de l’imaginari ciutadà i de la història de Barcelona, perquè va ser aquí on el 25 de setembre de 1976 s’hi va produir la detenció dels militants del MIL Xavier Garriga Paituví i Salvador Puig Antich. Els llibertaris s’havien citat, com altres vegades, a la barra del Funicular, però aquest cop ja no hi van entrar. La Gusti recorda els cops dels policies al carrer, després els trets al portal del costat i finalment el drama.

Aleshores l’Anna era una nena i aquell dia encara havia de tornar de l’escola. Vivia encara en aquell moment d’innocència pròpia de l’edat en què és permès somiar, no sabia que un dia substituiria la seva mare al capdavant dels fogons, donant així continuïtat al negoci i a la presència de la família en aquesta casa de menjar on la Gusti recorda haver servit menús de tres plats a 10 pessetes, que al canvi en euros són tan pocs cèntims que no cal ni esmerçar temps a fer la corresponent conversió.

Són dies de descompte en què els sentiments s’entrecreuen en l’Anna, la seva mare, i els dos cambrers, el germà Juan José i el Manolo, cosí. El local canvia de mans però l’essència de la família Sandalinas, la llum dels ulls clars de la Gusti i la rialla franca dels germans hi romandrà perquè pensar en el Funi serà pensar sempre en aquesta bona gent de plats, fogons i bona companyia.