Músic i descobridor
En un establiment de la Bisbal d’Empordà, fa uns quants mesos, el meu amic figuerenc Carles Coll va comprar un llibre de partitures musicals de més de cent cinquanta anys d’antiguitat. Algunes eren signades per un tal Camil Ysern i d’altres no, però eren amb el mateix traç cal·ligràfic de tot el conjunt. En una de les peces hi constava: “Palafrugell, 6 d’abril de 1882”. Això va fer obrir l’ull a en Carles i, de seguida que va poder, anà a l’arxiu municipal de Palafrugell per intentar saber qui era aquest Camil Ysern. Molta feina i magres resultats de moment, però l’amic músic, que és molt insistent en diversos aspectes vitals i quotidians, no va parar fins que trobà una publicació local amb notícia d’una vetllada musical del 3 de novembre del 1882, on constava l’autoria d’algunes peces de Camil Ysern. Al cap de poc, en Carles ja organitzava un concert i donava a conèixer la magnífica i casual descoberta d’un gran músic fins aleshores pràcticament desconegut: Camil Ysern i Surià, nascut a Castelló d’Empúries el 1828. Des d’aleshores en Carles no para: ha fet mans i mànigues per reivindicar el músic empordanès, del qual vaig tenir primera notícia jo mateix a Garrigàs, en un dinar d’amics l’hivern passat. I he de dir que em vaig embadocar amb l’entusiasme d’en Carles en explicar-me la seva troballa i fullejant el vell quadern comprat a la Bisbal. A cada pàgina s’anava inflamant en un autèntic crescendo wagnerià, cantant les meravelles i qualitats de la música escrita, que llegia bo i taral·lejant-la amb tota destresa. Ja l’havia interpretat tota al seu piano, i als d’aquella calçotada de Garrigàs, ens regalà un CD amb les gravacions completes. Admirat de la seva descoberta i feina, la cosa em portà a recordar una llarga i profitosa amistat, des de temps aproximadament immemorials. Ultra la música, en Carles és un tipus humà amb obertura de caràcter evident i sostinguda, tracti’s del tema que es tracti. A més de música, que en sap dos gavadals i mig, s’hi pot parlar de religió, de país, de política, de pintura, de personatges… però sempre s’ho fa venir bé per saltar amb gran facilitat a les altes esferes musicals i surten, com si res, Mussorgski, Bach, Smetana, Mozart, Liszt… i ara últimament Camil Ysern.
