Patir per no poder morir

El cas de la Noelia, la jove de 24 anys que pateix paraplegia i a qui els tribunals han paralitzat des de fa prop d’un any l’eutanàsia avalada per un grup d’experts, m’ha copsat més del que creia. Es tracta del primer cas que arriba a judici des que es va aprovar la llei per a una mort digna el 2022. Es veu que la redacció de la norma no deixava prou clar si un familiar del demandant d’eutanàsia està legitimat davant la justícia per paralitzar el procés. En el cas de la Noelia sí que ha donat resultat que el seu pare, assessorat per la fundació ultracatòlica Abogados Cristianos, aturés la mort de la seva filla només tres dies abans que es fes efectiva. Malgrat que la relació entre tots dos és complexa –els seus pares van perdre la custòdia de la Noelia quan aquesta tenia tretze anys i ha crescut des de llavors en un centre tutelat–, que l’informe psicològic fet a la noia confirma que està capacitada per prendre la decisió de posar fi a la seva vida i que la jutgessa de primera instància avala tot el procediment, s’ha decidit que fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no emeti una sentència ferma la Noelia haurà d’esperar. Perquè la justícia necessita temps per decidir-se, encara que això suposi allargar lentament l’agonia. Més enllà de qüestions morals, creences religioses o pecats mortals, no deixo de preguntar-me què pot ser més important per a aquest pare que evitar el turment a la seva filla? La noia sofreix, segons descriuen els experts, “dolor i patiment crònic i impossibilitant” que s’ha agreujat en aquest temps en què se li ha ajornat la mort assistida. Què busca un home que justifica el calvari de la seva filla amb l’argument de la fe? Vol un lloc a la dreta de Déu pare oferint-li el sacrifici de la seva filla? Considera prou justificat el sofriment com a penyora per guanyar-se el cel? Si la base de la seva demanda es fonamenta en els principis del cristianisme, faria bé de recuperar-ne un parell d’atributs divins fonamentals i imprescindibles: la misericòrdia i la compassió.