Opinió

Les nits de la Costa Brava

Si la Costa Brava comença a Sa Palomera, les nits de la Costa Brava començaven als Tarantos

Just ahir, l’Arxiu Municipal de Blanes realitzava un acte de justícia inaugurant una placa en record del lloc on durant tres llargues dècades va existir el mític local Los Tarantos, regentat per Esteban de Balt, un artista global format al Molino que va aconseguir l’èxit fora de casa, concretament a Alemanya, però que a Blanes va amenitzar les nits per a milers de turistes. Si la Costa Brava comença a Sa Palomera, les nits de la Costa Brava començaven als Tarantos, un local minúscul on sempre hi cabia més gent de la que hom pogués imaginar. L’Esteban, o més ben dit, Esteve Baltrons Roura, era el porter, el cambrer, el mestre de cerimònies i l’artista convidat de cada nit, que a ritme de boleros i èxits de l’estiu probablement aconseguia que el seu públic entregat consumís més sangria que a cap altre lloc de la costa.

La darrera vegada que el vaig veure va ser en una entrevista que li vàrem fer per al Punt Diari Joan Ventura i jo, una nit de principis dels 80, acabada la seva actuació al local del carrer Raval 69 de Blanes. Per cert, és difícil oblidar aquella entrevista perquè, estalviador com era, l’Esteban va apagar els llums del local i ens va obligar a fer-li l’interviu només acompanyats per dues llanternes d’aquelles d’acomodador de cinema.

Malgrat que cada nit d’estiu deixava el públic exhaust i rendit a la seva poderosa veu, on veritablement va triomfar va ser cada hivern a les televisions alemanyes, especialment al programa Der Goldene Shultz de la segona cadena de televisió ZDF i això li va permetre gravar un munt de discos en alemany. Los Tarantos va obrir del 1964 al 1998 i són la imatge d’una Costa Brava plena de tòpics que ja no existeix, però que en aquell moment oferia als turistes allò que realment venien a buscar: sol, platja i festa.

Ara, tothom que passi pel carrer Raval de Blanes sabrà que allà hi havia hagut un mite de la Costa Brava. El que no sabrà és la màgia que cada nit es creava en aquell antre carregat d’humanitat, de cares vermelles i somriures mecànics fruit de l’alcohol barat i de la màgia d’un artista excepcional, Esteban de Balt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]