Qui està de pega...

Les desgràcies mai no vénen soles i sembla que al papa Benet XVI també se li acumulen els problemes. El seu viatge al Regne Unit ha provocat tota mena de reaccions hostils dels biòlegs evolucionistes i darwinians, dels partidaris del control de la natalitat, dels adversaris de la segregació doctrinal educativa, dels pro avortament i dels activistes a favor dels drets dels homosexuals. Són uns arguments que entren a l'esfera del relativisme i que poden ser discrecionals com a màxim. Però la visita, que ha estat la primera a títol de cap d'estat, a diferència de la del papa Woytila, que va passar sense crítiques, ha topat amb una altra qüestió que és molt més complicada. Es tracta dels abusos sexuals dels clergues que l'Església va decidir investigar només internament. La polèmica ve del celibat sacerdotal i d'opinions com la del cardenal Tarcisio Bertone, que atribueix tot el problema a l'homosexualitat.

Tot plegat, ha fet reviure l'anticatolicisme dels britànics que encara prediquen allò d'“una fe, una corona i cap papa aquí”. Hi ha, però, un cert punt d'injustícia en l'anticatolicisme total, perquè l'Església és només una força moral, una associació voluntària que permet l'apostasia sense condemnar a mort (com fa l'islam) i que no es col·loca per damunt de les lleis del país on viu i conviu.

Però resulta que, al Vaticà, ara tenen un altre motiu de preocupació. Es tracta de la investigació que ha obert la fiscalia italiana contra la banca vaticana, l'IOR (Institut de les Obres de la Religió), que està acusada de transferir 23 milions d'euros del fons d'un compte del Credito Antigrano a uns beneficiaris anònims del JP Morgan Chase de Frankfurt. L'IOR va ser fundat el 1887 i ja va tenir gravíssimes peripècies ara fa 23 anys quan el director del Banco Ambrosiano, Roberto Calvi, va aparèixer penjat al port dels Black Friars de Londres. Recordem que el Vaticà era el principal accionista de l'Ambrosiano que va fer fallida fraudulenta, o també el paper del cardenal Marcinkus en totes aquelles històries. Semblava que l'actual pontífex intentava eradicar la cultura de l'opacitat i les sospites de blanquejament de diners. De fet, volia esborrar la imatge que Gianluca Nuzzi va presentar en el seu llibre Vaticà, SA quan denunciava les connexions amb Vito Ciancimino, un alcalde sicilià condemnat per associació amb la màfia. També volia, segurament, fer oblidar l'escàndol de la banca de la Santa Seu en el cas de l'empresa Enimont a causa dels suborns a alts càrrecs del govern.

La voluntat del papa de desmarcar l'IOR d'una herència més aviat tèrbola va coincidir amb la decisió del Vaticà d'adherir-se al conveni de l'OCDE contra la bugaderia de diners i el finançament del terrorisme i, per tant, d'entrar a la llista blanca dels països col·laboradors. Per això va designar, com a nou responsable del banc de finalitat caritativa, i amb uns recursos propis estimats de 5.000 milions d'euros, Ettore Gotti Tedeschi. El perfil del nomenat era d'un professor d'ètica en els negocis de l'òrbita de l'Opus Dei, exdirector d'operacions del Banco Santander a Itàlia i redactor de l'encíclica Veritas in Caritate, que condemnava els abusos del capitalisme financer i que, al seu moment, va ser elogiada en aquestes pàgines. Ara, però, està sotmès a una investigació per part de la fiscalia italiana, tot i que els cinc cardenals que són al consell d'administració de l'IOR i el seu patrocinador, Tarcisio Bertone, el defensen a peu i a cavall.

Fonts generalment ben informades indiquen que l'IOR va canalitzar probablement recursos al moviment Solidarnosc de Polònia durant els anys vuitanta i, després, a Cuba. També va ser investigat per irregularitats en suborns de jutges o de concursos d'adjudicació d'obres públiques, a part de les activitats de la Congregació per a l'Evangelització que encapçala el cardenal de Nàpols, Crescenzió Sepe, i que administra la major part de l'enorme patrimoni d'immobles que l'Església té principalment a Roma i que lloga o ven, sovint diuen, en condicions de ganga per a personalitats afectes.

El Sant Pare està preparant, a l'hora d'escriure aquestes ratlles, la seva primera visita a Sicília. Farà santament, i mai millor dit, de commemorar la mort del sacerdot Pino Puglisi, assassinat per la màfia aquest setembre fa 17 anys. Personalment, en vigílies de la seva visita a Barcelona li desitjo sort, perquè crec sincerament que, per obligada obediència, es va limitar a executar les atribucions que tenia conferides. Seria, doncs, una llàstima que no pogués fer neteja de tants problemes heretats dels seus predecessors. Caldria, però, ara que ja mana, que assumís les seves responsabilitats i fes ús de la seva potestat.