Paga, que és gata

La popular dita em fa pensar en l'obra de Tennessee Williams amb què es reobre el Lliure de Gràcia, Gata sobre teulada de zinc calenta. Perquè, en efecte, aquí també és gata i es diu Maggie, per molt que en el títol original, Cat on a hot tin roof, pugui semblar gat. La gata que molts recordem és una esplèndida Elizabeth Taylor en un film que ens va arribar doblement censurat. Per Hollywood, perquè a Paul Newman no se'l deixava encarnar obertament l'homosexualitat del seu personatge. I pel traductor espanyol, perquè l'adjectiu hot s'esfumava del títol castellà per evitar pecaminoses associacions entre la Taylor i una gata calenta. Estrenada en ple franquisme, La gata sobre el tejado de zinc et deixava preguntant-te amb quina metàfora jugava el títol. Perquè caliente era la clau per entendre la insostenible posició de la gata en un terra que crema, i d'una jove ardent quan el marit passa d'ella. Però el més greu és que molt més tard, i sense censura, vam doblar el film al català calcant l'esguerro del censor, en una patètica mostra d'incapacitat per accedir a la cultura universal sense el filtre, sòrdid i caspós, de l'Espanya negra. Lluny de ser l'únic cas, l'absurd hàbit de traduir del, de vegades estúpid, títol castellà per presumptes motius comercials, és la norma. Una norma de vençuts, de castrats. Esperem que la magnífica traducció de Joan Sellent sobre una teulada ben calenta ens redimeixi de tantes tebiors.