Opinió

Qüestions pendents per decidir el vot

Falten 22 dies per a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, de les quals sortirà un govern per als propers 4 anys, que haurà de prendre decisions entre el que consideri important i el que consideri urgent per al país. És l'hora de la veritat i els contes de fades, ara ja no serveixen. Havent dit el que he dit en els articles anteriors, anem al gra. Quins són els assumptes importants i urgents per a Catalunya que hauríem de debatre i per als quals hauríem de sentir propostes els propers dies. És la meva llista i la meva opinió i la modificaré si algú em raona altres prioritats pensant en el país, no en el partit o en el grup d'interessos que representi. Són quatre grans grups de conceptes, cada un amb el seu detall, que s'han de considerar plegats. I crec que no en pot quedar cap de pendent ja que són interdependents.

Primer: el marc jurídic, polític, administratiu. Són els àmbits en què queden definides, acordades i pactades les regles del joc. Cap país pot viure sotmès a la incertesa d'un marc jurídic poc clar i sota sospita per les impugnacions d'uns i d'altres. La norma de referència d'un país no pot estar sota judici i condicionant la configuració política que se'n deriva. I la forma en què el territori s'organitza, s'administra, es governa i es constitueix en motor i ajuda de la resta d'activitats, és fonamental. Ho vivim des de casa nostra i ens ho diuen des de fora. O trobem la manera d'estabilitzar aquests marcs o no cal parlar-ne mes. Quines són les propostes clares entenedores i realistes per resoldre aquest primer gran problema pendent?

Segon: el marc econòmic, financer, industrial. Per més voltes que s'hi facin, créixer econòmicament (el que fa Alemanya) és l'únic remei per seguir repartint. I créixer, no estimulant el consum intern, sinó guanyant competitivitat i venent més a l'exterior. Acabar amb el sotmetiment de la banca als partits polítics i a l'endeutament nacional, i fomentar el capital de risc per ajudar els emprenedors i les bones idees. I per a Catalunya, oblidar la indústria ha estat un error estratègic monumental. No es pot ignorar la història sense pagar un preu molt alt. Quines són les propostes que posen sobre la taula els candidats a governar? Com pensen crear condicions per créixer i que els diners alimentin els circuits productius?

Tercer: la gent o el capital social. Els països capdavanters tenen una gran quantitat de capital social. Veiem: com està l'ensenyament? I el grau d'adaptació de les titulacions universitàries al món laboral? I les patronals i sindicats, què proposen? I estem integrant amb intel·ligència els immigrants que necessitem ja que nosaltres no volem fer segons quines feines? I la cultura de la subvenció i la poca atenció als desfavorits que són en mans de la iniciativa privada? Què fem amb els qui no volen, no saben, no els interessa i a més a més es riuen de nosaltres? Propostes, senyors candidats. Prou de desdoblaments de personalitat, avui al govern i demà a la mani.

Quart: el nostre paper al món. Sense els anteriors aspectes resolts, no cal pensar massa en aquest punt. Però cal decidir on volem estar presents. Quins mercats ens interessen. Què podem oferir i que sigui atractiu per ells. Com podem fer-nos sentir i fer-nos valer per intentar influir en favor nostre. El món no ens espera. Depèn de nosaltres. Què tenen a dir els molts grups que volen arribar a tenir una mica de poder sobre tots aquests aspectes. O estem com fa molts segles davant de la lluita del poder pel poder?

Per acabar, la gran assignatura pendent: monòlegs, confrontació o debat. Aquest és el nus gordià que explica per què estem com estem. Ideologia enfront d'intel·ligència. Poca competència i poca cultura per part de molts representants polítics. Poques idees originals i moltes frases de manual. Diàlegs de sords, atacs personals, poca substància. Hem d'aprendre a debatre, a dialogar, a cedir una mica cadascun de nosaltres per guanyar-hi tots. I per sobre de tot, mentir és inútil, diu poc en favor del interessat, no dóna prestigi, no és manera de guanyar autoritat. Trist triomf del qui guanya medalles d'aquesta manera. És com fer-se trampes jugant al solitari, però amb els diners del país. Tindrem debats seriosos i responsables que responguin a totes aquestes qüestions? Serà possible tenir una idea del que pensa cada candidat tret de demagògies inútils? Podrem anar a votar sabent qui votem i què votem? Que així sigui i que l'encerteu amb la vostra decisió. Catalunya s'ho mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.