A cagar!

Hi ha fonamentalismes amb déu i fonamentalismes sense déu. El Mercat i l'Economia, entesos com a reguladors absoluts dels principis de la persona, representen un dels fonamentalismes (sense déu) més estesos, amb més adeptes. Es parli del que es parli (jubilacions, atur, sanitat, serveis socials o planificació educativa...), el criteri de decisió sempre queda supeditat a una visió monoteista i dogmàtica del que dicten el Mercat i l'Economia. És un detall que la indústria farmacèutica ha captat molt bé. En aquest sentit resulta revelador que s'anunciïn tants medicaments destinats a millorar la faceta laboral i econòmica del possible consumidor. En una perillosa equació entre el temps productiu de la persona i el temps natural de l'organisme humà, es publiciten medicaments que tenen la missió d'accelerar el cos i els seus tempos. En un anunci apareix una executiva de bandera, però que –quina llàstima!– té un defecte greu que la invalida per assistir a les reunions de feina: eructa com una posseïda. Solució: pren el medicament específic contra els rots i ¡triomfa a l'empresa! A una altra senyoreta li passa una cosa semblant, només cal canviar eructes per gasos, és a dir, pets. ¿Per demà té prevista una obligació professional que requerirà totes les seves energies? Doncs la nit abans prengui dormidina, i així tindrà un son “com el d'un nadó”. Però hi ha un anunci que supera tots els altres. Una executiva manifesta la seva preocupació perquè, enmig de les importants reunions de feina, li vénen ganes de defecar. Llavors una amiga de l'ànima li recomana que prengui un medicament que li permetrà programar les seves evacuacions. Tant de fonamentalisme aplicat a un pretès camp de la salut, ens ho posa fàcil. Demano disculpes per la procacitat, però no puc evitar-la: ¡a cagar!