Tres noms bascos

Emprenyats com estan perquè ara, gràcies a l'acord del grup socialista amb el PNB al Congrés, Guipúscoa és oficialment Gipuzkoa, Biscaia, Bizkaia i Àlava, Araba/Álava, recomanaria a tots aquells espanyols no nacionalistes que tantes vegades patim i que resulta també que tantes vegades mantenim que anessin a una classe de qualsevol institut, que fessin apuntar als alumnes aquests tres noms bascos en un full i que comprovessin de quina manera ho escriuen. Veurien que hi ha quasi tantes possibilitats com combinacions possibles, per més que, de totes, d'oficial n'hi hagi només una i, en el cas d'Araba/Álava, dues. I em sembla, a més, que a tots aquells espanyols no nacionalistes els tranquil·litzaria constatar també que, encara que el nacionalisme avanci perillosament, la ignorància està tan ben instal·lada que no hi ha perill que no guanyi. Quin problema hi ha, altrament, en aquest, diguem-ne, canvi d'aquells tres noms? Les cartes es continuaran perdent, hi posi el nom que hi posi. Això és segur. Els diaris no nacionalistes espanyols continuaran escrivint-ho igual que abans. Això és també segur. I el País Basc és tan petit que, si algú que hi va es perd per culpa de no saber interpretar els rètols amb els noms nous, dubto que la rectificació li faci perdre més de mitja hora. Res a veure, posem-hi, amb el que passa a molta gent cada dia que prova d'entrar a Barcelona en una hora punta. I res a veure tampoc amb els que hi van en tren perquè els trens passen sempre pel mateix lloc en diguin com en diguin. Ja poden dir-ne, doncs, rodalies o cercanías, que, encara que els passatgers visquin a prop no hi ha cap garantia que arribin d'hora. Això també és segur. Ja sé que ho saben.