L'única ànima del PSC

Fa uns dies, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció de suport a les consultes sobiranistes i a “l' irrenunciable dret de Catalunya per l'autodeterminació”. És una declaració que no té un valor jurídic, sinó més aviat polític i simbòlic. Però els símbols i les intencions polítiques són molt importants, especialment per a un poble que roman sotmès fa tres-cents anys.

La moció, presentada per Solidaritat i esmenada per Convergència i Unió, va tenir el suport de CiU, ERC, SI i de diversos diputats d'IC-V. En Canvi el PSC, el Partit Popular i Ciutadans hi van votar en contra.

La diputada socialista Laia Bonet va voler justificar d'una forma clara i diàfana el perquè del seu vot contrari a l'irrenunciable dret a l'autodeterminació. “La independència empobreix el país, i nosaltres volem un país fort”.

En què es basa la diputada per plantejar que el dret a l'autodeterminació empobreix Catalunya, per quina lògica? Per quina raó? Semblaria que el que empobreix Catalunya són els 22.000 milions d'euros anuals que es recapten i no retornen. El que empobreix Catalunya és la mala gestió a molts nivells, és la corrupció i la manca de visió política. I el que, sobretot, empobreix Catalunya és el deteriorament dels pilars bàsics de l'estat del benestar: salut, educació, dependència. Tot això sí que empobreix el país i, si no hi posem remei, potser es produirà un trencament social.

Davant de la postura del PSC i de les declaracions de Laia Bonet, no he llegit ni sentit cap comentari. No tenen res a dir la Montse Tura, l'Ernest Maragall, la Marina Geli o el Quim. Nadal. Tots ells varen votar en contra de la moció d'autodeterminació. És de suposar, per tant, que o bé hi estan d'acord, i llavors és clar que en el PSC no hi ha dues ànimes, sinó una única ànima espanyolista, o bé tenen por de perdre poder dins del PSC.

Siguin quines siguin les raons, quina llàstima i quina ocasió perduda per demostrar que el PSC no és el PSOE.