Articles

Sentís fa 80 anys de periodista

Amb l'arribada de la Segona República, l'abril del 1931, Carles Sentís, nascut el desembre del 1911, entrà en el periodisme. De llavors ençà no ha deixat mai l'ofici. D'aquí a pocs dies, doncs, complirà vuitanta anys com a periodista en actiu. No conec cap altra carrera periodística tan longeva. És admirable que als 99 anys publiqui cada setmana un article substanciós, documentat i amè a La Vanguardia.

En ple debat sobre l'edat de jubilació, Sentís supera tots els llindars ordinaris. És un centenari que treballa en l'article setmanal i en llibres de records vigorosos com el que ha sortit fa poc, Cien años de sociedad, que abasta des dels anys 50 fins ara.

Li agrada ser precís. És honrat. No es posa medalles. Per aquesta raó em va corregir un matí que el visitava a casa seva. “No és del tot cert –digué– que sempre hagi estat actiu com a periodista. No vaig escriure gaire per als diaris en la meva etapa de diputat del primer parlament democràtic dels anys 70”. Fou un parèntesi breu dins d'una biografia professional iniciada quan encara era estudiant de dret. Un company seu de facultat, Josep Maria Lladó Figueres, fou qui li obrí les portes de la premsa. Lladó duia la secció universitària de La Publicitat fins que el ministre Lluís Nicolau d'Olwer li proposà, l'abril del 31, que anés a Madrid amb ell com a secretari.

Josep Maria Lladó recomanà al cap de redacció, Manuel Brunet, que Carles Sentís el substituís en el diari. Començà a fer-se un nom. Explicava l'actualitat estudiantil en el marc de la trepidant vida política de l'època. El primer gran èxit periodístic de Sentís s'esdevingué la tardor del 32, quan el setmanari Mirador publicà el cicle de reportatges sobre el “viatge en el transmiserià”. Va remoure el món periodístic català en explicar la seva experiència a l'autobús tronat que duia a Barcelona emigrants clandestins murcians en busca de feina.

El jove Sentís es revelà com un pioner català del periodisme testimonial i d'investigació, a la manera dels grans reporters d'entreguerres com ara Blaise Cendrars i Albert Londres. Aquella vitalitat professional el manté en la primera línia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a