El camí

El senyor Miquel Esteba Caireta avui hauria complert vuitanta anys. Va néixer el dia de la proclamació de la República a Anglès (Selva) i va ser estudiant a la Universitat Complutense de Madrid –en una de les primeres generacions d'economistes de l'Estat, on va coincidir amb gent que ha presidit la caixa gran–, on es va adonar del fet diferencial català. Empresari, liberal de cap a peus i europeista convençut, es va transformar en un catalanista de pedra picada i va ser alcalde de Figueres (Alt Empordà) per CiU, evolucionant posteriorment cap a l'independentisme, com ha deixat clar en els articles publicats en aquest diari al llarg dels anys. El senyor Esteba, que va morir divendres passat i va ser acomiadat dissabte per una multitud a la seva ciutat d'adopció, no estaria avui content. El preocupava el país i pensaria, crec, que el país ha perdut una oportunitat amb el rebuig del Parlament del que s'ha anomenat independència exprés promoguda per Solidaritat per la Independència. El senyor Esteba, que havia militat a Convergència, retreia als seus amics que anessin tan a poc a poc. Com li retreia fa un temps al president Pujol que no hagués encapçalat el moviment quan governava. Reconeixeria, potser, que almenys CiU ha permès que el tema es debatés i votés al Parlament, però hauria tingut paraules dures per als qui no s'han adonat que ja és hora de fer un pas endavant i hauria abonat el paper jugat pels diputats de Solidaritat. CiU, és cert, no es va presentar a les eleccions amb un referèndum d'autodeterminació sota el braç, però n'ha parlat, del dret a decidir, i sap que és la carta que li caldrà jugar si no se'n surt amb el concert econòmic. Políticament és coherent. Però el senyor Esteba no en tindria prou i ho diria. Ell havia descobert el camí a seguir i tenia pressa, molta pressa.