Benvolgut Fogué

He rebut la carta en què us acomiadeu com a president de la Diputació de Barcelona. Per la meva part m'excuso de no haver fet abans aquest escrit: la feina del dia a dia (som així!) no ens deixa temps ni tan sols per donar les gràcies a qui s'ho mereix, i encara menys per “vendre la moto” com caldria, cosa que, pel que sembla, d'altres sí que saben fer. Us demano disculpes per una servidora, en primer lloc, i, n'estic segura, en nom de tants alcaldes i alcaldesses de tots els partits, els quals, uns en veu alta i d'altres discretament (no fos cas...) reconeixen la feina de la Diputació de Barcelona.

Heu estat una gran ajuda per als ajuntaments. L'estructura política i professional de la institució que heu presidit és excel·lent. La majoria pensaran que em refereixo a les ajudes econòmiques, que han estat importants, però no només em refereixo a això, que també, sinó sobretot a la vostra col·laboració tècnica (projectes, estudis, organigrames d'organització, oficines d'atenció al ciutadà) i jurídica (defensa de contenciosos, assessorament); en definitiva, ajuda i orientació en àmbits ben diversos de l'activitat municipal (des de les sonometries de les activitats fins a les biblioteques, des de la cultura fins al turisme, des del suport a activitats lúdiques fins al mobiliari d'espais públics on la gent amb problemes de mobilitat pot fer exercicis de rehabilitació...).

I no oblidem el traspàs i la millora de carreteres de la Diputació que han quedat absorbides pel creixement urbanístic dels pobles, o la millora de tantes infraestructures... Molts ajuntaments petits o mitjans no podem tenir tots els tècnics o tot el personal per aplicar totes les lleis i normatives que ens atorguen sense ni tan sols consultar-nos. El vostre suport en aquests àmbits també ha estat cabdal. Parlo de la tinença d'animals potencialment perillosos, de la llei de la dependència, de l'ajuda a la drogodependència, de la integració de la immigració. En definitiva, tot allò que “els de dalt” pensen i que els de baix hem d'aplicar. N'hi ha tantes, de coses que us podria dir i que coneixeu perfectament! La llista segurament no ens la publicarien en cap diari!

Us dono les gràcies per la vostra discreció, pel fet d'entendre que l'interlocutor únic, excepte delegació explícita, és l'alcalde o alcaldessa de la corporació.

Gràcies per ajudar-nos a saber com anaven els fons europeus, que es gestionaven des de Madrid. Sense vosaltres ens hauria costat molt més poder accedir-hi. Mira que les fan difícil a vegades, les coses! Gràcies pel respecte amb què ens heu tractat sempre que us hem trucat o us hem necessitat. Si el diputat o el tècnic no ens podia respondre en un moment, al cap de poques hores sempre hem rebut algun tipus de comunicació o d'atenció.

Gràcies a tots els diputats, i sisplau, no canvieu si algun dia esteu en algun altre lloc. Ningú pateix més que un alcalde o una alcaldessa quan es dirigeix a algú per fer-li una consulta, perquè vol dir que alguna cosa el preocupa o necessita i se sent impotent quan rep el silenci com a resposta.

Gràcies a tots els tècnics, per la seva professionalitat, entrega i dedicació. Gràcies per estar al nostre servei. Gràcies, en definitiva, per estar al servei del ciutadà.

Quan sento que s'està posant a debat la supressió de la Diputació de Barcelona (de les altres no en puc parlar), la cara em queda de pasta de moniato. Que se suprimeixin els consells comarcals ho entendria, almenys en segons quines comarques, ja que les mancomunitats de municipis són tan o més eficaces que els consells, òrgans fets al revés, buits de contingut, que han hagut d'anar-se inventant coses per poder subsistir. Per tant, la seva clausura seria coherent i més eficaç i el personal, alguns d'ells molt vàlids, podria ser incorporat als diferents ajuntaments. Però tancar la Diputació seria un pecat mortal que deixaria orfes molts ajuntaments.

Aquest debat només té sentit si algun dia es posen sobre la taula les competències i el finançament municipal. Només llavors tindria sentit suprimir les diputacions. Si es fa abans, serà un error de difícil solució. Primer, finançament municipal i competències, i després, parlem-ne. I espero que continuï funcionant com fins ara, perquè si es converteix en una altra Generalitat (espero que no) estem perduts.

Vosaltres heu entès que no som una competència deslleial, sinó que estem en el mateix vaixell, i ens heu ajudat a remar perquè les tempestes fossin més suportables per als alcaldes i alcaldesses de la província.

Espero que la línia que heu marcat continuï amb el respecte i la discreció que sempre ha mantingut la institució que heu representat, i que els nous representants no trenquin el bon fer que s'ha mantingut fins ara. Els desitjo molt bona feina. La majoria dels ajuntaments ens ho mereixem.

Una cosa, senyor Fogué: us convido a venir un dia a Malgrat de Mar i veureu tot el que us dic. No ha pogut ser abans per qüestió d'agenda, però m'agradaria rebre la vostra visita i donar-vos les gràcies a vós en representació de tots els diputats, tècnics, funcionaris, laborals i tot el personal que heu gestionat i representat.