Cuines amigues: l'Arbocet

Entre Montbrió i Mont-roig del Camp, hi ha l'Arbocet: 25 habitants, tots parents, dues torres de pedra vermella de Prades, una església del XVII, un cementiri, un parell de carrers i un restaurant, el primer que es troba en entrar al poble: El Celler. Les antigues dependències familiars van ser convertides fa 32 anys en un restaurant que ja ha alçat el vol de la qualitat més alta. Montserrat Montalvo, des dels fogons, amb destresa, tracta els plats amb un amor i una devoció que arriben fins a qui els tasta. I això es nota. Tant com la passió que hi posa el marit, Joan Pàmies, cara visible d'El Celler, explicant les especialitats de la carta i les que no hi surten, perquè són de temporada o una feliç oportunitat del dia, sovint amb diminutius que ho fan tot més mengívol encara: anxovetes, caragolets, sepieta, rovellonets... Fa venir salivera només de sentir-ne els noms i quan comenta els vins que millor podrien maridar-hi. La majoria són del país, sobretot de les zones més properes: Montsant, Priorat, Tarragona, Terra Alta, Penedès i Costers del Segre, al costat d'una ajustada selecció d'ampolles foranes.

El Celler disposa d'un menjador a la planta baixa, un altre al primer pis, el menjador de l'àvia, i un reservat ampli i còmode, amb accés autònom, si cal. L'ambient hi és tranquil, acollidor, confortable, lliure de crits, converses en veu alta i estridències fòniques. Ben bé la meitat de les taules són ocupades per estrangers i, en tots els casos, famílies i gent de mitjana edat per amunt, comensals amb gust, com les pintures que pengen dels murs robustos i emblanquinats, amb tot de solucions decoratives que n'accentuen l'encert estètic i ho converteixen en un espai de civilitat. Bigues i cabirons de fusta en sostenen el sostre, al cim d'una barreja d'ancestralitat i modernitat que perdura a la ceràmica de vaixella i en les menges que conté. El caliu és plàcid, el servei eficient i el tracte, afable.

L'èxit del boca-orella obliga a la reserva, perquè la singularitat més gran de la casa n'és l'esquer: una cuina de producte i de proximitat, amb horta pròpia. El peix és del Cambrils proper, el marisc del Delta, el cabrit de Tivissa i Vandellòs, el bou i la vedella arriben puntualment del País Basc. Els gelats, pastissos i sorbets són de confiança, preparats a casa. I els aiguardents, excel·lents. Conscients que l'èxit es basa en les bones mans tractant les matèries primeres, hi disposen també d'un servei ben útil per a la clientela fidel: la botiga d'El Celler, on poder triar i endur-te cap a casa els vins, caves i licors que hauràs tastat abans o que t'abelleixi d'adquirir en aquell moment.

A EL Celler, l'escalivada té gust d'abans, les croquetes a la brasa enamoren, les amanides de formatge entren pels ulls, els caragols arromescats no tenen rival, la cassoleta de canelons dels tres rostits és saborosa, els ous de corral ferrats amb angules, potents, la carn de bou a la pissarra, gustosíssima, i els peus de porc a la sal grossa, a la brasa i cruixents, em tenen el cor robat. Aprofitant la immediatesa de la mar cambrilenca, els calamars, l'orada, el llobarro, qualsevol peix fresc, casa de seguida amb unes carxofetes o uns bolets als quals dedica cada any unes jornades. Aquest no té res a veure amb els populars restaurants de masia, pa torrat, carn a la brasa i morterada d'allioli, digníssims. En realitat, El Celler de l'Arbocet és la cuina en majúscules del Camp de Tarragona, els fogons de confiança amb productes esplèndids. Un dia, potser, estar per aquí i no anar a gaudir-ne de la millor taula serà considerat delicte gastronòmic.