Fredelugues

Les fredelugues van i vénen com boges aquest hivern. Vaig veure'n a mitjan setmana passada allà on constates que no hi ha res que separi el Baix Empordà de l'Alt Empordà, cap a la banda de la Tallada. Vaig tornar-ne a veure aquesta mateixa setmana, molt a la vora de la Bisbal, en el que encara no és un camp d'userda, però que ho serà.

Diu que vénen de França en poques hores, quan senten la fred. “No saps quin gust té la carn, si no has tastat mai una fredeluga”, diuen els caçadors de França. Zaas. S'aixequen majestuoses, en estol, però aparentment desordenades, perquè hi ha ocells que deixen que t'hi acostis, però les fredelugues són dels que no. “Pii-r-uiit, pii-r-uiit.”

No saben res de termòstats, ni de factures del gas, ni d'adolescents que es queixen perquè fa fred, ni d'avis que s'engripen, ni de pares o mestres o polítics que es preocupen pels nens, pels alumnes o per tots nosaltres. No han seguit tampoc les recomanacions dels meteoròlegs de TV3, no han escoltat els avisos del conseller Puig i del conseller Homs, no entendrien els comentaris de tanta gent sobre la nevada de fa dos anys, no tenen ni idea dels records dels avis que van viure l'any de la fred, no entenen les queixes dels pares que han vist com els seus fills es quedaven sense escola per por d'una nevada que ha sortit rància.

Tot és relatiu. I la fred també. Les fredelugues vénen fugint de la fred quan aquí fa fred. Què saben d'onades d'aire siberià, d'avisos i d'alarmes i de precaucions que hem de prendre? Fan el mateix que feia tanta gent que va ser com nosaltres i que va viure fa massa temps. Fugen quan fa fred. Saben que en aquesta vida tot pot canviar, saben que l'hivern és l'hivern, que la fred és la fred i que, després d'una temporada de temperatures altes ve una tongada de temperatures baixes. I fugen perquè fa fred. I arriben on vivim nosaltres justament quan fa fred. Sí. Elles també es preparen.