I ARA QUÈ, URBANITA?
La creació de Forcano
Què hauria estat de la literatura sense la guerra, des de bon començament?
Coincidint amb la nova edició de la monumental traducció interconfessional de la Bíblia, il·lustrada per Perico Pastor, Fragmenta Editorial ens ofereix una altra joia, El llibre de la creació, en una acurada edició i traducció de Manuel Forcano. Sovint sembla que no hi ha res de nou en la cultura catalana. Alguns opinen que va tan erràtica com l'economia del país, però no és així. En els moments crítics ens trobem que les principals manifestacions de l'home suren. Per exemple, quan els intel·lectuals exigeixen pau, no puc evitar preguntar-me què hauria estat de la literatura sense la guerra, des de bon començament amb la Ilíada.
El llibre de la creació és el primer assaig del pensament jueu en llengua hebrea, un opuscle especulatiu cosmològic i cosmogònic breu, d'orígens remots. Forcano me'l va regalar fa un parell de mesos en una trobada accidental en un restaurant del centre, lluny de la nostra estimada Vallcarca. Des d'aleshores no ha abandonat la butxaca de l'americana. És el millor llibre de l'any? Sens dubte.
A part de la bellesa que contenen els versos, el component moral –adaptat, és clar, a les nostres necessitats i codis– té la plenitud del cel en un dia clar. Des de bon començament marca les normes del joc: “A través de trenta-dues vies misterioses de saviesa / el Senyor dels Exèrcits ha traçat el seu univers / de tres maneres: / amb l'escriptura, amb el nombre i amb el relat.” Les trenta-dues vies són els deu nombres fonamentals i les vint-i-dues lletres de l'alfabet hebreu, les trenta-dues vegades que apareix el nom de déu al Gènesi durant la creació del món. El misteri de la bellesa és el misteri de la creació.
