Opinió

la columna

Fundipau

Commemora els trenta anys del seu naixement i de seva presència activa la Fundació per la Pau, ara FundiPau. Hi vaig entrar en contacte quan ens obrien els ulls sobre els estralls que provocaven les mines o les bombes de dispersió. I des d'aleshores, gràcies a ells he anat sabent, amb xifres, una de les cares amagades dels negocis de la guerra, de la fabricació i venda d'armament de tota mena, aquí i arreu. En concret, et fa perdre l'equilibri la comprovació que Espanya fabrica i ven armes a països teòricament bel·ligerants contra ella, que la indústria armamentista és un dels negocis més rendibles (i més obscens) del, ens agradi o no i per ara, nostre país. Fins i tot el ministre del ram pertany al col·lectiu de traficants d'armes. I pensar que fa deu anys, els Bush, Blair, Aznar, Barroso, reunits a les Açores, apadrinaven la nova invasió de l'Iraq perquè Saddam Hussein tenia, segons ells --encara no jutjats, que se sàpiga, pel Tribunal Internacional de l'Haia– armes de destrucció massiva!

Per commemorar aquest trentè aniversari, el 13 d'abril, i amb actuació desinteressada d'aquest grup musical notable que ha estat i és La Locomotora Negra, al Palau de la Música hi haurà concert. A la lletra d'aquesta música, pensarem que, a l'hora de retallar, el govern retalli, dràsticament, en despesa militar i no, com fins ara, en despesa social. I que en totes les instàncies internacionals qualli el compromís, d'acompliment obligatori, per al control de la fabricació i venda d'armament, si no volem assistir, dia a dia, a les imatges de massacres que tenen lloc en espais tan propers com Síria.

El concert de FundiPau tindrà lloc la vigília d'una nova commemoració de la II República que, en l'article sisè de la seva Constitució, deia: “Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional”, d'un dring força diferent al missatge d'un eurodiputat català que suggeria la invasió per les armes de Catalunya, si ens declaràvem, democràticament, independents.

Per cert: aquest mes d'abril fa cinquanta anys que va ser executat Julián Grimau, sobre qui el nou ministre de Franco, Fraga Iribarne, va difondre fastigoses mentides, abans i després d'un judici salvatge, irregular del tot. È la nave va!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.