Foc amic
La lliçó egípcia
Cal no oblidar que Mursi va obtenir el 51 % dels vots
Ja tenim a Egipte l'escenari previsible: un règim militar que imposa l'ordre amb mà de ferro sobre la sang dels partidaris de la democràcia i del govern legítim derrocat. Aquells que, sobretot des d'Occident, havien somniat una mena d'autocràcia tova amb un govern tecnòcrata s'han desvetllat de cop i han caigut del llit. Tot això queda il·lustrat amb la implicació de Mohamed el-Baradei amb el cop. El-Baradei, que encarna la imatge de l'àrab culte que a agrada a Europa, ha durat un mes exacte com a vicepresident del nou règim i ha deixat el càrrec quan han començat les matances.
No cal que digui que sóc absolutament contrari a l'islamisme i que crec que els partits religiosos haurien d'estar prohibits a tot arreu. Però no puc negar que el govern de Mohammed Mursi i els Germans Musulmans era un govern democràtic sortit de la voluntat del poble egipci expressada a les urnes. Cal no oblidar que Mursi va obtenir el 51 per cent dels vots en les eleccions presidencials de l'any passat, la qual cosa són 13 milions de vots i la majoria absoluta inapel·lable. Era i és, en conseqüència, el govern legal i legítim del país. El-Baradei, també cal recordar-ho, ni s'hi va presentar per manca de suports.
Deixant al marge el drama humà i la incertesa en la qual queda un país volàtil situat a la regió més explosiva del planeta, la gran pregunta que ens hem de fer és quina sortida democràtica donem a l'islamisme si Occident avala i empara els cops d'estat cada vegada que un partit islamista guanya unes eleccions. Així vam fer-ho a Algèria fa uns quants anys. Aquesta pregunta se l'estan fent hores d'ara milers de musulmans arreu del món. I és una pregunta que encara pren més força quan veiem les protestes dels urbanites moderns contra el govern islamista democràtic i moderat del primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan.
Avalar els cops d'estat contra els règims democràtics és perillós. Això mateix fan encara avui moltes persones a Espanya quan justifiquen els generals que es van alçar contra la Segona República perquè no estaven d'acord amb les polítiques que s'impulsaven. La democràcia hauria de ser sagrada, i ja ho hauríem de tenir clar a aquestes altures de la història.
