Opinió

La col·leccionista

Els germans Burgess

Olive Kitteridge és una d'aquelles novel·les que et fan saber, just en el moment que l'acabes, que qualsevol cosa que escrigui la mateixa persona t'interessarà d'entrada. És clar que aquesta condició –la que voldríem tots els escriptors– pot ser perillosa. Quan una obra d'un autor t'ha agradat molt, les expectatives de cara a la propera són molt altes, i és fàcil que acabis amb una decepció. Com us deia –i ja vaig deixar escrit en aquest diari– Olive Kitteridge, d'Elizabeth Strout, em va semblar una novel·la excepcional. Excepcionalment ben escrita, i amb un tractament profund i tendre de l'ànima humana i, sobretot, amb una estructura narrativa que partia d'una idea brillant. La protagonista de la novel·la, l'Olive, que li dóna títol, ens era presentada a través dels retrats de les persones del seu entorn, pròxim i no tan pròxim. Així, la novel·la era feta a partir de breus relats on ella apareixia com a personatge secundari fins a formar un retaule completíssim.

Quan vaig agafar l'última novel·la d'Elizabeth Strout, Els germans Burgess, reconec que ho feia amb il·lusió però un pèl escèptica que la novel·la aconseguís enlluernar-me tant com l'anterior. La sensació es va mantenir al llarg de les primeres cinquanta pàgines. No hi havia un punt de vista tan original com a Olive Kitteridge. Però, en canvi, hi vaig retrobar aquesta minuciosa i lúcida descripció d'aquests personatges desmanegats, terriblement desorientats i mancats de confiança i d'afecte. Aquests perdedors, gent normal amb problemes de gent normal, que t'agafen pel ganyot i ja no et deixen apartar els ulls del llibre. Persones que volen estimar-se però no en saben. Un dels protagonistes es lamenta, cap al final de la novel·la: “¿I ara què faré, Bob? No tinc família.” El seu germà li ofereix la gran resposta : “Sí que en tens. Tens una dona que t'odia. Fills que estan furiosos amb tu. Un germà i una germana que et fan tornar boig. Un nebot que era un sòmines, però que es veu que ara jo no ho és tant. D'això se'n diu família.” Així que sí, us recomano també amb entusiasme la nova novel·la d'Elizabeth Strout, Els germans Burgess, publicada per Edicions de 1984.