Opinió

LA GALERIA

La SGAE, fent amics

Seria d'esperar claredat i un esforç de rigor d'una societat com la SGAE

Dissabte El Punt Avui va informar del malestar de comerciants de Figueres generat pel fet que representants de la SGAE passaven botiga per botiga proposant pagar una tarifa que legalitzaria, segons ells, la música ambiental de l'establiment. En el nostre país, la defensa dels drets d'autor té dos problemes greus. Per una banda, hi ha el poc respecte al treball de músics, escriptors, cineastes, fotògrafs... per part de molta gent que no té cap problema a piratejar a tort i a dret, i fins i tot se n'enorgulleix. Per l'altra, tenim el mal funcionament d'algunes entitats de gestió de drets d'autor –la SGAE especialment– que desacrediten una feina i una funció tan important i necessària com la defensa dels creadors. Els agents de la SGAE que entren a les botigues parant l'orella no expliquen bé les coses. No és veritat que si es té música ambiental calgui pagar sempre a la SGAE, com ells afirmen. En realitat, aquesta societat representa únicament els seus associats o, més ben dit, només els drets sobre aquelles peces que els seus associats els han encarregat que gestionin; o sigui, les obres que estan en el repertori de la SGAE. Per tant, no tota la música que sentim en una botiga ha de pagar per drets a la SGAE, cosa que els seus representants mai no diuen. Ho simplifiquen amb un “si tens música has de pagar”. És més fàcil dir-ho així, però no és correcte, sobretot si s'explica a persones que desconeixen la complexitat d'aquestes normes. Seria d'esperar claredat i un esforç de rigor d'una societat, com la SGAE, que ha protagonitzat tants escàndols i s'ha fet cèlebre per la seva mala gestió. Dient la veritat a curt termini potser no ingressarien tant, però a la llarga hi guanyarien. Els autors, també.

Lamentablement, aquesta actitud prepotent no és exclusiva de la SGAE. Vegin per exemple què em passa a mi mateix (disculpin la referència personal) amb Cedro, l'entitat que s'ocupa de les reproduccions de llibres, especialment les fotocòpies. Si poso el meu nom al cercador de la web www.conlicencia.com de Cedro apareixen alguns treballs meus com a integrants del repertori que aquesta entitat gestiona. El cas és que no sóc soci d'aquesta entitat, com no ho són tampoc molts altres autors que hi figuren. “Con licencia”, sí, amb llicència per fer qualsevol cosa, per exemple aparentar que administren drets que no els corresponen. No és seriós. Certament, els drets dels músics, dels editors, dels traductors... són massa importants perquè estiguin en mans de segons qui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia