Opinió

Misericòrdia

El papa Francesc, en el primer any de pontificat, insisteix que Déu és misericordiós

El nostre bon papa Francesc, al llarg del primer any de pontificat, insisteix en cada al·locució i en cada escrit a recordar-nos que Déu és misericordiós, que sempre perdona, que oblida els pecats dels humans, i que si som bones persones no hem de tenir cap temor. El nostre sant Vicent Ferrer es va passar la vida cridant Timete Deum! i amenaçant, però ja se sap que això eren coses d'un temps ja molt remot. El problema és que la Bíblia, sovint, dóna més raons a Vicent que a Francesc. Com ara quan el profeta Samuel li digué al rei Saül: “Això diu el Senyor de l'univers: Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel”, quan pujava d'Egipte i no el deixaren passar: “Ara, doncs, ataca'ls i consagra'ls a l'extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases” (Samuel I, 15,2). Paraula de Déu. Llavors Saül va fer la guerra als amalequites, n'exterminà la població, però perdonà el rei, i estalvià els millors caps de bestiar, amb l'excusa de reservar-los per a un sacrifici. Trampa, va dir Jahvé, o Yhwh si no hi posem les incertes vocals: calia exterminar tot allò que té vida i respira, i per haver perdonat uns animalets i la vida del rei, el Senyor no perdonarà Saül: “El Senyor t'ha arrancat avui el regne d'Israel”, etcètera. I Samuel en persona va esquarterar el rei d'Amalec, en presència de Yhwh.

Això d'arrasar pobles i ciutats, degollar homes, dones i criatures, no deixar viu res que respire, era la norma gairebé invariable. Déu misericordiós li havia dit a Israel (Deut., 6, 10 ss.): “Fes allò que agrada i plau al Senyor. Així seràs feliç i entraràs a prendre possessió del país fèrtil que el Senyor va prometre als teus pares. El Senyor apartarà els enemics de davant de tu, tal com ha promés.” Per tant: obeir els preceptes fins a l'últim detall, no anar darrere d'altres déus, no tindre tracte amb dones d'altres pobles (per si de cas), i sobretot no perdonar els enemics. I si no ets obedient?: “Seràs maleït a la ciutat i maleït al camp. Seran maleïdes amb la buidor les teues cistelles i les teues pasteres. Seran maleïts els fruits de les teues entranyes i de la teua terra, les cries de les teues vaques i els teus ramats d'ovelles.” I tot això i allò. Per exemple: “El Senyor t'enviarà la pesta, que t'eliminarà de la terra on estàs a punt d'entrar per prendre'n possessió. Et farà patir tuberculosi, febres, inflamacions i ardors.” I més: “El Senyor t'enviarà úlceres, com als egipcis, i et farà patir de morenes, de ronya i de tinya incurable. El Senyor farà que et tornes boig, cec i delirant.” Paraula de Déu. I més: “els enemics violaran la teua dona, els teus fills i filles seran donats com a esclaus als estrangers, vindrà la llagosta, et deportaran”, i sobretot: “El Senyor farà que es llance contra tu, com un voltor, des de l'extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et parle” (avís terrible!), i “serà tan dur el setge d'aquest enemic que acabaràs menjant-te el fruit de les teues entranyes, la carn dels teus fills i de les teues filles”. I així fins a l'infinit, una peça exemplar de la literatura del terror.

Rellegint la Bíblia verset a verset, comprenc que la Mare Església no volguera deixar aquest llibre en mans de persones ingènues, senyores, i ciutadans del comú. És una literatura fascinant i perillosa. Com la lectura de l'Alcorà, no molt més ni molt menys. Aquell Déu del monoteisme antic, Yhwh o Al·là, era un “Déu gelós”, gelós de la seua unicitat, del deure de ser-li fidel a ell només, i poca broma: qui no elimina santament els enemics, els infidels, ja sap què pot esperar. El perdó, això sí, és permanentment possible: només cal penedir-se, fer penitència, i prometre obediència en el futur. I la misericòrdia, com ha estat sempre norma en aquests països del desert i de les riberes de la nostra mar, és bona per als amics, no per als enemics. Per això és tan perfectament clàssic, tan alcorànic i tan bíblic, que el difunt Ben Laden i els seus companys i seguidors donaren gràcies a Déu, lloat siga, per la matança d'enemics de la fe amb què va castigar, un 11 de setembre, el regne infidel de Nord-amèrica. Ja sé que hi ha un Déu pare amable i amant amorós, però no estic segur que siga la mateixa persona. I de passada, no sé què en pensa el papa, sobre l'autoritat de la Bíblia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.