Opinió

el defensor del lector

Encara no hi ha igualtat

Votarem, n'estic segur; potser posant el vot en una urna instal·lada al pati d'alguna escola o al mateix carrer

Van passant coses i el diari té una feinada per donar respostes a problemes nous, que sorgeixen cada dia. Millor dit, més que respostes ha de donar elements que ajudin el lector a treure conclusions. Alguns lectors m'han fet arribar la seva satisfacció per les enquestes que periòdicament publica el diari sobre els temes que més ens preocupen en aquests moments, relacionats amb el nostre país. És bo saber què pensa la gent, poder comparar arguments d'uns i altres i poder prendre decisions lliures i democràtiques. No podem negar l'enrenou que ha portat la decisió del president Mas de convocar els catalans per al 9 de novembre a una consulta que no sabem ben bé què és. Alguns diuen que no val la pena i que es quedaran a casa i altres creuen que s'hi ha de ser sempre. Votarem, n'estic segur; potser posant el vot en una urna instal·lada al pati d'alguna escola o al mateix carrer. El Punt Avui respecta totes les opinions, i així sabem que n'hi haurà que seguiran el president i aniran a votar i que altres no mouran ni un dit. M'han arribat opinions de tota mena i crec que és el que el diari ha de reflectir, passant, això sí, dels que només saben dir que no a tot sense arguments ni justificacions.

Precisament relacionat amb l'enquesta que el diari va fer el dia 15 d'octubre sobre si es veuria bé una llista conjunta de tots els partidaris de la independència, més d'un lector m'ha fet adonar que encara no estem en un país normalitzat pel que fa a la igualtat entre homes i dones. D'entrada deixeu-me dir que no sóc dels que defensen la paritat estricta, tants a tants. Però deu ser un signe d'anormalitat que de 61 personatges als quals es va demanar l'opinió, només nou fossin dones, o sigui una mica més del 10%. Segons m'han explicat, per fer l'enquesta es va demanar que cada secció busqués els que més tenia a mà. Pels noms, veiem que es va fer servir l'agenda habitual que tenen els periodistes. I fins i tot em sembla que almenys en el nostre diari les periodistes són més en nombre que els homes. No ho tenim normalitzat, ho hem de reconèixer, no només en aquest cas concret sinó en general. Per què passa?, ens hem de preguntar. Ho arrosseguem de tants segles que no hem aconseguit capgirar la tendència. Anem mirant els consells d'administració o les juntes del que sigui. És veritat que hi ha moltes més dones compromeses que abans, però són poques. I sembla que ningú no hagi dedicat gaire temps a estudiar el fenomen. És curiós que en algunes professions les dones ja són gairebé majoritàries i, amb tot, quan entrem en el terreny de les responsabilitats, les dones són sempre minoria. Només cal mirar ajuntaments, consells comarcals... Aprofito aquesta constatació de l'enquesta del dia 15 per demanar al diari que siguem bel·ligerants en aquest tema. No sé per què, o sí que ho sé, que sempre és més difícil trobar un home que una dona. Perquè la dona quan deixa la feina ha d'anar a buscar la mainada, arribar-se a casa corrents per tenir el menjar a punt i la roba neta i treure la pols. D'acord, cada vegada som més els homes que prenem part en tots aquests afers, però hi ha molt camí per córrer. Encara en veiem més al sofà que a la cuina.

Noms de comarques. En Delfí Dalmau, de Lliçà de Vall –el Vallès Oriental, remarca–, m'envia un correu electrònic en què em pregunta per què posem sempre l'article quan en el diari parlem dels noms dels pobles i, en canvi, no fem el mateix quan s'escriu el nom d'una comarca. Delfí, anem a pams. He parlat del tema amb els correctors del diari i em fan veure que si bé és cert que els articles que acompanyen els noms dels pobles s'hi posen sempre, pel que fa a comarques se segueix un altre criteri. Es posa l'article en les informacions generals quan parlem d'una comarca, i això avui mateix ho he volgut comprovar en el diari del dia. En canvi, no es posa l'article davant del nom de les comarques bàsicament a la secció d'El Lector Escriu, i només per resumir. Així veig avui mateix que Vallès Occidental o Alt Empordà van sense l'article a la secció de cartes i, en canvi, surt l'Alt Empordà, el Baix Empordà o la Garrotxa en les informacions de comarques gironines. I el mateix passa en l'edició nacional. Em sembla que no costaria tant posar l'article també en les cartes dels lectors. Veig que d'espai, n'hi ha, tot i que segons em diuen no és pas incorrecte no posar-lo. També m'hauria agradat, ara que parlem del tema, que a les capçaleres de comarques en l'edició gironina, s'hi hagués posat l'article. Ara parlo de memòria, però em sembla que en els inicis d'El Punt Diari hi posàvem l'article. Ho hauria de comprovar, però em sembla que sí.

Parlant d'aquest tema, recordo que quan treballava al Diario de Barcelona teníem una discussió semblant, a veure si l'article davant del nom del poble s'havia de posar sempre en majúscula o no. Finalment es va concloure que era un article i anava en minúscula dins del text i en majúscula després d'un punt. Amb tot aquesta norma no es compleix sempre ni a tot arreu encara avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia