Opinió

LA GALERIA

La Xefla

Vaig parlar de Joan Llaverias, un dels descobridors plàstics del nostre litoral

El diccionari de la GEC defineix la xefla com un àpat abundós, especialment per a celebrar alguna cosa. Amb majúscula, però, és el nom d'un nombrós grup d'amics que es troben periòdicament i que es defineix com a societat cultural i gastronòmica. Així ho he vist brodat en el davantal de cuina que em van regalar dissabte. La cosa encaixa. La finalitat de la trobada és compartir l'amistat i menjar bé. Un amic n'hi porta un altre. Així m'hi van embolicar a mi amb la petició que els fes una xerrada. El sopar, excel·lent, a base de fruits de mar i llamàntol, va tenir lloc al restaurant Aradi de Platja d'Aro. En l'ambient hi flotava, sens dubte, el record inoblidable del tristament desaparegut Jordi Comas. Com a observador novell, vaig identificar gent de procedències diverses unida sota el denominador comú de passar-se-la bé de tant en tant. A la meva taula vam coincidir quatre exmestres i això és perillós per als altres comensals. Estic convençut que la Carme Hospital, la mestressa de l'Aradi, va quedar saturada. Com a bona professional, però, ens ho va perdonar. Havia de fer una xerradeta i vaig triar un tema relacionat amb la Costa Brava. Vaig fer unes pinzellades biogràfiques sobre el pintor i ninotaire Joan Llaverias, un dels descobridors plàstics del nostre litoral, que ja el 1906, quan encara no s'havia encunyat el nom de Costa Brava, va fer una sensacional exposició a la Sala Parés de Barcelona amb el títol La Catalunya grega, a suggeriment del polític empordanès Pella i Forgas. L'exposició la constituïen quaranta pintures amb paisatges de Roses, l'Escala, l'Estartit, les Medes, Begur i Lloret. Una obra semblant la va exposar a Londres l'any 1911, en la que potser va ser la primera mostra del nostre paisatge gironí en aquelles terres. Llaverias es recreava en les nostres cales i la transparència de les aigües, que sabia plasmar com ningú, sobretot a l'aquarel·la. Dins l'any que encetarem se celebrarà el 150è aniversari del naixement de l'artista i ja s'han començat a bellugar iniciatives tant al seu poble d'origen, Vilanova i la Geltrú, com a Lloret, lloc on estiuejà des de 1914 i on morí, com al Museu Marítim de Barcelona, que volen homenatjar la seva dedicació al mar. Vaig avançar-me, doncs, una mica i vaig recordar-lo ja entre gent que el podia valorar. El pintor va morir el 18 de novembre de 1938, sobretot –diuen– de gana. En plena Guerra Civil, els aliments eren escassos i cars. El nostre sopar, per sort, va ser molt diferent. Contrastos de la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia