LA GALERIA
Ciclista a la vista
Ben mirat, ens hauríem de comportar cívicament no per por que ens sancionin, sinó perquè és el més correcte i respectuós
“Si podem fer campanyes perquè els cotxes respectin els ciclistes també podem fer campanyes perquè els ciclistes respectin els vianants.” Poc després de llegir, dimecres, aquesta piulada de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, una bici va estar a punt d'atropellar-me mentre estava parada davant un quiosc llegint les portades dels diaris on, entre altres coses, es parlava de la decisió de l'Ajuntament de començar a multar, a partir de dilluns, els ciclistes incívics. Això vol dir, per exemple, aquells que circulin per sobre les voreres, que circulin en direcció contrària, que parlin pel mòbil o que passin semàfors en vermell. Abans de començar a multar, però, s'ha posat en marxa la campanya Ciclista a la vista per intentar conciliar la convivència entre tots plegats: vianants, cotxes, bicicletes, motos... Sembla que fins ara s'havien fet els ulls grossos. Entre altres motius perquè la xarxa de carrils bici era insuficient. Evidentment, aquesta decisió ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si s'han de sancionar o no els ciclistes imprudents. Després de patir com a vianant més d'un episodi amb algun ciclista que ha estat a punt d'acabar malament, tenia clar que sí, que calia fer alguna cosa. Però després t'adones que no és tan senzill. La xarxa de carrils bici potser no és la que hauria de ser, com de fet ja ha advertit l'entitat Mou-te en Bici. Això, sumat al poc respecte que hi ha pel vehicle més dèbil per part de molts conductors de cotxes, no ho posa fàcil a aquells que circulen sobre dues rodes. Però és indiscutible que a la ciutat hi hem de conviure tots plegats, sigui quin sigui el mitjà de transport que fem servir. La campanya pedagògica que s'ha posat en marxa hi hauria d'ajudar. Tot i que a aquestes altures ja no hauria de ser necessari que ens diguessin com ens hem de comportar els vianants i els conductors de tota mena de vehicles. Però malauradament cal. I cal fer-ho amb l'amenaça de la sanció, que sembla ser més efectiva que l'educació i la formació. Quan ben mirat, ens hauríem de comportar cívicament no per por que ens sancionin i per tant ens costi uns diners, sinó perquè és el més correcte i respectuós. I fer el contrari està malament. Així de senzill, però pel que sembla també així de complicat de complir. Temo molt que tot seguirà més o menys igual, o sigui que circuli qui pugui i per on pugui.
