No tenim temps
Ara és l'hora de sumar i d'assegurar que en aquest procés hi som tots els que hi volem ser, tots els que hi han de ser i tots els que hi podrien ser
La setmana passada, especialment el cap de setmana, es van aclarir algunes de les incògnites que calia resoldre per avançar cap a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, alguns dels partits que hi concorreran van fer públiques les seves propostes i els noms que encapçalaran les llistes.
Unió Democràtica, després de fer la consulta interna on van quedar força igualats els que volen la independència i els que volen una altra cosa, va decidir presentar-se en solitari a les eleccions del 27 de setembre. Una decisió complicada i difícil, com ho demostren les 8 hores de consell nacional, però necessària si volen mantenir el partit i les sigles. Sigui com sigui, Unió s'ha decidit i també s'ha dividit i les divisions en política encara es paguen més cares que les indefinicions. El 27 de setembre podran comprovar amb quin suport social compten i fins a on arriba el seu espai electoral. Malauradament, les sigles d'Unió Democràtica no es comptaran entre les dels partits que sumen per assolir la independència de Catalunya, però estic segura que en un punt o altre ens acabarem trobant.
Esquerra Republicana de Catalunya també va presentar la seva proposta divendres passat, abans que ho fes dissabte el president Mas. Oriol Junqueras, designat ja cap de llista de la formació, va proposar una candidatura que vagi més enllà de les sigles del partit i va fer una crida per crear una llista independentista i d'esquerres, “Aliança d'Esquerres per a la República Catalana”. Va afirmar que no volia competir amb d'altres opcions que comparteixen el mateix objectiu i va desitjar sort a tots els partits independentistes. L'objectiu és aconseguir la majoria absoluta de les forces independentistes més que el resultat de cada llista concreta i, amb aquesta majoria, implicar els partits que no són independentistes, però que no hi estan en contra.
I dissabte el President va fer la seva proposta electoral a Molins de Rei, una llista oberta a la societat civil organitzada i sense sigles de partit. No és una proposta adreçada a ERC ni als partits va dir, perquè aquesta proposta ja l'havia fet el passat novembre, efectivament va ser una proposta adreçada a les entitats de la societat civil que han mobilitzat centenars de milers de persones en els darrers anys. Va ser una proposta feta directament a l'Assemblea, a l'Òmnium i a l'AMI, tot i que aquest cop no serà la llista del president, sinó amb el president, perquè seran les entitats qui la proposaran.
A hores d'ara, no sé quina serà la resposta de les entitats independentistes a la proposta del president, estic segura que serà una resposta responsable i d'acord amb la transcendència del moment històric que vivim, però és important que no tornem a obrir un debat sobre el com anem a les eleccions que ens va entretenir i paralitzar durant gairebé dos mesos després del 9 de novembre. Decidim el que decidim, fem-ho ràpidament, perquè a tres mesos del 27-S el temps ens juga en contra.
Si volem guanyar en escons i en vots no podem distreure'ns ni desviar-nos de l'objectiu, necessitem tot el temps, tots els recursos i totes les energies per explicar per tots els racons del territori que la independència significa disposar de les eines i els recursos necessaris per solucionar els problemes dels ciutadans, ens cal omplir de contingut social la independència per arribar a aquells ciutadans que no estan en contra del procés, però que no el veuen necessari per resoldre els seus problemes quotidians. Ara és l'hora de sumar i d'assegurar que en aquest procés hi som tots els que hi volem ser, tots els que hi han de ser i tots els que hi podrien ser.
