Opinió

La columna

Feres

Els circs clàssics tenen dues cares: el glamur
de les actuacions i el tuf
de les feres empresonades

El zoo és un circ sense aplaudiments. Per això tenen raó alguns empresaris de circ quan lamenten que a ells se'ls prohibeixi fer sortir a la pista animals salvatges i que aquesta mateixa mà de ferro no s'apliqui també a altres exhibicions igualment de depriments. El problema del nostre Parlament a l'hora de regular els drets dels animals és que vol estar a l'avantguarda europea però sempre fa curt. Ja ens vam quedar a mig camí quan vam prohibir els toros i vam consentir els correbous, que és com perseguir els atracaments als bancs i permetre les estrebades. Ara, la sana decisió de posar fre a l'explotació circense de les feres també ens deixa a mitges. L'observatori que es crearà servirà, almenys, per examinar a fons la qüestió i determinar si a la llista d'animals salvatges sotmesos a l'explotació humana cal afegir-n'hi també algun de domèstic. Perquè, no ho oblidem, a vegades les mascotes són les que reben un tracte més salvatge dels propietaris. Però tornem a la pista. Els circs clàssics sempre han tingut dues cares. La primera: el glamur de les actuacions, el lluïment dels ensinistraments, la recompensa del públic. La segona: el tuf de les gàbies, la tristor fonda dels ulls empresonats rere els barrots, la indolència de les bèsties captives. És a dir, el més semblant al que pots trobar en un zoo. I no només al zoo. Els empresaris també recorden que la doma de cavalls
als esdeveniments hípics o la utilització d'elefants o de lleons –per citar alguns exemples– en anuncis televisius emesos per la televisió pública hauria de trepitjar les mateixes susceptibilitats que l'espectacle del circ.

Ara som a la Fira de circ al carrer de la Bisbal, aquesta cita estiuenca que cada any omple la capital del Baix Empordà d'equilibristes, saltimbanquis, pallassos i cap animal. Un dels funambulistes que acaba de recollir els aplaudiments del nombrós públic per l'actuació que ens acaba d'oferir s'acomiada amb una reflexió que sembla destinada a tancar aquesta columna: “El millor amic de l'home és el gos, però el millor amic del gos és un altre gos.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia