Un “avenç important”

El Barça ha decidit pagar els 30.000 euros que li ha imposat la UEFA, atiada per l'infame Ángel María Villar. L'acceptació comporta resignació. Qui calla atorga i qui no recorre accepta. Pecat reconegut i esmenat. Però la junta que presideix Josep Maria Bartomeu ho ha presentat com una victòria. Com un “avenç important en el procés”. La semàntica cada vegada es fa més tramposa. Quin “avenç”? Quin “procés”? Com es pot avançar pagant una multa per exhibir banderes de llibertat? El precedent és gravíssim. Què passarà la pròxima vegada que els socis despleguen estelades en una competició internacional? Les digníssimes autoritats de la UEFA, amb l'infame Ángel María Villar al darrere, ho consideraran “reincidència en la falta”. Fins a castigar-la com un delicte. Si això és un avenç, què deu ser un retrocés? Afirma la nota oficial del Barça que els seus serveis jurídics –un oxímoron com qualsevol altre– han convertit “una possible sanció de tancament del Camp Nou i una amenaça latent contra el club en una sanció econòmica mínima”. Enhorabona. Els demanaven la mà i els han ofert el dit. La pròxima vegada s'emportaran el braç sencer. Per reincidència. La cosa no acaba amb la rendició parcial. Continua la nota oficial del club que la UEFA s'ha compromès a buscar “una solució diplomàtica en una reunió de treball al màxim nivell”, que es concretarà “en una data pròxima per determinar”. Horror! Vist el precedent, l'estelada quedarà obligadament reservada per a l'arbre de Nadal del club.