Opinió

Vuits i nous

Èxode

Un país que vol funcionar en el futur com un estat propi ha de fer en el present assajos convincents. Per començar,
i ja que ens hi trobem, no pot mantenir-se impassible i sense dir res davant tants milers de desplaçats per les guerres que en aquests moments travessen Europa.
Ni un mot dels nostres polítics, ocupats només amb el sí o el no a la independència. Fa uns dies, quan la crisi grega era més virulenta i pocs sabien en què derivaria ni com ens afectaria vaig gosar dir que en altre temps Jordi Pujol i Pasqual Maragall, des dels seus càrrecs presidencials, haurien sortit a opinar-ne i a enviar missatges de tranquil·litat o no. En tot cas, ens haurien “acompanyat”, que és una de les missions dels polítics. Pujol i Maragall parlaven de tot, i si la política internacional els obsessionava és perquè entenien que qualsevol fet internacional és domèstic. Algú de l'entorn d'Artur Mas se'm va tirar a sobre, em va dir que refrenés els meus enyoraments del passat i em va enviar un paper on l'actual president alguna cosa havia expressat sobre Grècia. Vaig demanar disculpes perquè ignorava l'existència del paper, però de totes maneres jo exigia alguna cosa més que un document: una aparició pública, una declaració més o menys institucional o solemne, un apart enmig d'un discurs de campanya. L'èxode humà d'ara, que comença a Síria, recala a les illes de l'Egeu i camina a peu cap a Alemanya o Suècia travessant mitja Europa, no mereix també un comentari? No només de Mas. D'Iceta, de Rabell i de tutti quanti.. L'altre dia, en un telenotícies de TV3 un reporter va tenir l'encert de relacionar la migració actual amb la que es va produir a les fronteres catalanes l'any 1939, tot just acabada la guerra civil. Milers de catalans i no catalans, tants com ara sirians, van fugir cap a França, on molts van ser tancats en caps de concentració. Entre ells, intel·lectuals, professors universitaris, metges o investigadors que en nombre important van trobar finalment refugi a Mèxic, l'Argentina, Xile o la Gran Bretanya, on van afavorir-hi el progrés. Abans-d'ahir explicava que el meu amic Jaume m'havia dit que al món li aniria bé tenir un estat amb els valors de Catalunya. Si sabem el pa que s'hi dóna, en els èxodes, no els hauríem de posar en circulació ara mateix i sense esperar millors avinenteses?

Un motiu de reflexió. La majoria dels actuals exiliats són també gent formada. Saben anglès, tenen títols universitaris... Per què no volen venir aquí, a Catalunya, ni la consideren? Som només la terra d'acollida dels exilis econòmics, de paletes i cambrers?



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia