Perdoni, senyor lladre

Hi ha moltes coses relacionades amb la justícia que a la gent del carrer li costen d'entendre. Els experts ens expliquen als que som llecs com les coses no sempre són com semblen quan s'interpreta la llei. Per això a vegades gent que semblava culpable, és absolta perquè les proves no tenen validesa per la manera com s'han obtingut. Hi ha exemples, com el cas Naseiro, que va quedar en res per la nul·litat de les proves ja que es veu que el jutge no va actuar bé. Sort que va ser una instància superior la que va dir que un jutge no havia actuat bé! Però no hem d'anar tan amunt. Tots coneixem casos que semblaven clars i han acabat en no res. Lladres reconeguts que han quedat absolts, grans operacions contra la droga en les quals els que tothom dóna per capos surten al
carrer, etc. I al cantó de Rato o Millet, gent jutjada per haver robat una llauna de sardines o el de la senyora de les Canàries que havia d'entrar a la presó per no haver tirat casa seva a terra, quan hi ha grans urbanitzacions il·legals que continuen dretes i a les quals van a estiuejar ministres.

Al coll de Revell hi ha un restaurant que ha estat víctima d'infinitat de robatoris. Allunyat de qualsevol nucli urbà, el propietari va instal·lar càmeres a l'interior i als aparcaments –privats, sisplau– perquè així li ho van indicar els Mossos. La mateixa policia les utilitza tot sovint per a les seves investigacions. Un dia li van robar unes bigues del pàrquing i ho va denunciar. Els Mossos van identificar per les càmeres un camió que les carregava. I el jutjat de Santa Coloma va absoldre el camioner perquè tot i que es veu el camió, no considera provat el robatori en la persona del conductor. L'amo del restaurant presenta recurs a l'Audiència, no pels diners, alguns centenar d'euros, però la resposta del magistrat ponent de l'Audiència el deixa glaçat. Les càmeres no se sap ben bé si són legals, perquè no hi ha reglament desenvolupat pel govern espanyol, i s'escapa per la tangent dient que la gravació encara podria vulnerar la intimitat dels lladres. Apa, com per confiar en aquest magistrat. T'entren a casa, et roben, ho demostres i encara ets tu el culpable? El món al revés. Que diguin a l'amo, doncs, com es pot protegir dels constants robatoris. Que digui la justícia què ha de fer, a més de posar-hi l'altra galta. Francament, deu ser legal, si ho diu un magistrat, però aquesta sentència no l'entén ni Déu.