Unionisme lucratiu

En les últimes eleccions autonòmiques, en plena jornada de reflexió, el Ministeri de l'Interior, que encapçala Jorge Fernández Díaz, es va treure de la màniga una informació atribuïda al sindicat de la policia que, de manera il·legal, revelava un informe, després reconegut com a fals, per desacreditar el candidat Mas, i sense cap mesura de la Junta Electoral Central, com ara la suspensió de la convocatòria, perjudicava la candidatura amb la total impunitat dels infractors. Hi ha, doncs, el precedent que la mentida contra Artur Mas fos no només no reprovable, sinó també un mecanisme per perjudicar la seva candidatura guanyadora. I, a la vista que la maniobra bruta i rendible per al PP era d'una evidència meridiana, es va demostrar que l'aparell de l'Estat tornava a jugar fort i a jugar brut. Una de les manifestes proves de les intencions del poder centralista, unionista i antisobiranista ha tingut com a primer capítol la mobilització del Foro Babel, de la Societat Civil Catalana encapçalada per l'home de confiança de Blas Piñar a Barcelona, de molts comentaristes que toquen el disc sol·licitat amb aspecte de missatge retribuït i incentivat i, finalment, dels empresaris. Tractem de veure, doncs, qui són i què defensen les veus d'aquests pretesos empresaris.

D'una manera sorprenent, sembla que el principal requisit per col·locar-se al capdavant d'entitats que fan veure que són representatives sigui haver arruïnat primer la pròpia empresa familiar o no tenir cap trajectòria d'èxit en la gestió. Vegin, per exemple, el cas de Valls, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que segurament té el rècord mundial d'ensorrar la firma familiar (Ferros Valls Sistach) a la tendra edat de 29 anys, o el cas de Joan Rosell, situat ara a la cúpula de la CEOE pel delinqüent Díaz Ferran. Va ser designat com a màxim dirigent després de fer tancar les empreses familiars de joguines i de caixes de plàstic. Curiosament, tots dos, agraciats amb supersous, superdietes i superviàtics, han vist reconeguts els serveis prestats amb la designació per a cinc càrrecs de consells remunerats en cinc societats participades a l'òrbita de la Caixa de Pensions.

És, per tant, A aquest nucli al qual se sotmeten tots els agents econòmics del país amb un rebuig clar i manifest de l'independentisme argumentant que la secessió perjudicaria l'economia del país. Tant es així que és continuador de la línia Salat (maçoneria): Ferrer Salat, salvador del seu petit Banc d'Europa a costa de La Caixa encapçalada per Vilarasau; també Salat amb una trajectòria com ara tenir de consellers Felipe González (Gas Natural), l'home més ric de Mèxic (Slim) i tantes altres persones de gran complicitat. Pensem que l'Albert Rivera va guanyar per concurs la plaça d'assessor jurídic del president de La Caixa, sense experiència professional, i va obtenir al cap de pocs mesos l'excedència que li garanteix el futur i li ha permès dedicar-se a crear el partit Ciudadanos, que, naturalment, tampoc és partidari de la independència o de qualsevol impuls d'aprofundir l'autogovern. Ja ho ha dit en un article Antonio Garrigues Walker, que fa una crida perquè Isidre Fainé ens salvi l'espanyolitat i la relació de dependència on caben les obres de l'N-340, que per culpa del govern central causa la mort a dotzenes de víctimes del territori, on els diners dels creuers o de la companyia Endesa o d'aeroports recaptats a Catalunya, se'n van a Madrid, que se'ls gasta, per exemple, en una estació de l'AVE en un poble de Zamora amb 28 habitants. Què hi fa, per cert, en aquest cercle en Bonet de Freixenet, que ha acceptat presidir una Cambra de Comerç d'Espanya. És que ha oblidat el boicot comercial que li van fer en el mercat espanyol? Almenys al Cercle d'Economia hi ha hagut una mica de debat abans de ser còmplices d'una explotació colonial i rapinyaire. A part d'alguna veu de les pimes, aquests hereus de les patronals del sindicato vertical segueixen fent de col·laboracionistes d'un règim socialment injust i fiscalment beneficiós per als altres territoris en detriment de Catalunya, que té assignat el galdós paper de cornut que paga el beure.