1.922.059 independentistes

Ara no els agafi allò que ens agafa sempre. Ni un moment de dubte. La d'anit és una gran victòria. Clara. Indiscutible. No en tinguin cap dubte. Una victòria clara en participació, en diputats, en vots i en el que faci falta, diguin el que diguin avui els diaris espanyols i digui el que digui avui Rajoy o qualsevol dels seus ministres. I si el que volien era un referèndum, que ho haguessin dit abans o que ens l'haguessin deixat fer. Perquè també l'hauríem guanyat, que a Catalunya Sí que es Pot, al PSC i a Unió (o a allò que era Unió) encara en queda algun que votaria sí en un plebiscit de veritat. Mai en la història recent prop de dos milions de catalans (1.922.059 quan escric aquestes línies) havien votat en favor de la independència i mai el Parlament havia tingut una majoria absoluta de diputats clarament independentistes. Mai. I si això no és una victòria clara i contundent, que m'ho expliquin. I és una victòria clara no només perquè s'ha obtingut amb la participació més alta de la història sinó perquè s'ha obtingut en unes condicions extremes, davant d'un estat, l'espanyol, que ha mentit, que ens ha amenaçat, que ha posat traves als electors que volien votar des de l'estranger i que fins i tot ha arribat a manipular la Comissió Europea. Una vergonya. I una vergonya que tot això no serveixi perquè avui algú, a Espanya, reflexioni o es pregunti si alguna cosa s'ha fet malament. Malauradament, ja ho veuran, no hi han entès res. Les declaracions dels principals líders polítics espanyols, i no només del PP, avui ens ho deixaran clar, com ens ho deixaran les portades dels diaris espanyols. Curiós que ahir els principals mitjans de comunicació internacionals parlessin d'una victòria clara de l'independentisme mentre que els mitjans espanyols tornaven a donar el procés per mort. L'error ja el van cometre el 2012 i ara hi tornen. I és per això que a nosaltres la lectura que ara ens interessa ja és una altra. A segons qui ja no els escoltem. Adéu, doncs, Espanya. Escolta, Europa!