La columna
I som on som
¿Qui els ensenyarà una targeta vermella, que els inhabiliti per a tota la resta de la competició?
El poemari de Miquel Martí i Pol L'àmbit de tots els àmbits va ser publicat el 1980. És a dir: fa 35 anys. El seu poema liminar, Ara mateix, va servir de referència, entre molts altres, a un amic enyorat, Joan Barril, que el citava al seu programa de la també enyorada ComRàdio. Els seus últims versos: “Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I en acabat que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora, / que tot està per fer i això tot just comença.” El poeta de Roda de Ter sabia que som on som, i que més val saber-ho i dir-ho, “i assentar els peus en terra i proclamar-nos / hereus d'un temps de dubtes i renúncies / en què els sorolls ofeguen les paraules...” Com que des del 15-J de 1976 he participat en totes les campanyes electorals del meu país i del tros de país on ara visc, tinc el costum d'assajar un balanç. Com que sempre m'he apuntat als rengles dels penjats, miro d'aprendre a pair les lliçons rebudes, amb puntes de resignació i d'ironia. Doncs bé: crec que aquest cop ens hauria de servir per aprendre que no tot s'hi val, a l'hora de voler caçar vots amb armes perilloses. I és que la demagògia, consagrada en el seu dia per Benito Mussolini, es gira, a la curta i a la llarga, contra qui en fa ús. La llista d'amenaces des dels rengles del govern i dels seus acòlits (els habituals, com C's, i els conjunturals, com el PSOE) bé mereixerien un judici exemplar, en una nova edició de Vostè jutja (ai, Joaquim Maria Puyal) per analitzar els capteniments de molts col·lectius, no solament de persones sinó també de poderosos mitjans de comunicació i d'organitzacions empresarials i de fantasmes gurus de les economies letals per a immenses majories. ¿Qui els ensenyarà una targeta vermella, que els inhabiliti per a tota la resta de la competició? Torno a invocar Miquel Martí i Pol per recordar que “tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la”. Sóc dels que creuen que venim de lluny i anem més lluny encara. I que si hem exhibit candidesa de coloms, també ens aniria bé, de tant en tant, ser subtils com les serps.
