Ramon Mercader

Wenceslau Dutrem (Barcelona, 1909-1979) va ser un metge català de certa fama. Si es busca al Google i es va a la secció d'imatges, hi apareix retratat, de jove i de gran. En la mateixa galeria fotogràfica surten Lev Trotski, Ramon Mercader –el seu assassí–, Sara Montiel, Josep M. de Sagarra, una dona de cabells blancs i unes pastilles de Viagra. Com lliga tot? Es tracta d'una fantasia de Google? Acabo de llegir el documentadíssim i apassionant llibre Ramon Mercader, l'home del piolet; biografia de l'assassí de Trotski del jove historiador Eduard Puigventós López. El 1940, Wenceslau Dutrem, exiliat uns anys a Mèxic, va haver de córrer dues vegades al domicili de Trotski, d'on vivia a prop. Una, al maig, per curar el nét del revolucionari, que havia quedat ferit després de l'assalt d'un escamot armat a la casa. La segona, el 20 d'agost, per atendre el mateix Trotski, a qui un tal Jacques Mornard acabava de clavar un piolet al cap en l'acció exterminadora definitiva. Fins molt més tard no se sabria que Mornard es deia en realitat Ramon Mercader i que era català i no belga, com volia aparentar. Com va escriure Joaquim Ibarz en una crònica a La Vanguardia citada en el llibre, “Assassí català i metge català”. I Sara Montiel? Què hi fa aquí al mig? L'actriu triomfava llavors a Mèxic i, amiga d'alguns elements d'esquerra, va arribar a visitar el magnicida a la presó. Un cop a Moscou, Mercader va preferir sempre les pel·lícules de la Sarita al realisme soviètic. A Google no se li escapa res. O millor dit: gràcies a Puigventós el Google relaciona. Les pastilles de Viagra ens duen a Sagarra. Dutrem, que també era farmacèutic, havia patentat l'Erotyl, unes càpsules que incentivaven l'activitat sexual masculina. Sagarra en va fer broma: “Els senyors de certa edat/ ja tenen el seu candidat:/ Wenceslau Maria Dutrem,/ara sí que tremparem!/Inventor de l'Erotyl/ que enlaira el membre viril,/un dia que feia vent/ va fer aquest descobriment.” Jo, amb permís, relacionaria Sagarra també amb Mercader. Puigventós recull la possibilitat que la seva filiació quedés descoberta quan un carceller d'origen català va atrapar l'agent de Stalin, fill de Caritat del Río, la dona dels cabells blancs i inductora del crim, cantant El noi de la mare. Sagarra ho havia intuït. En El Poema de Nadal, de 1931, parla d'aquesta cançó, i diu: “Fins els qui cremen i roben i maten,/si de menuts l'han sentida algun cop,/la volen dir i se'ls encalla la llengua,/la volen dir i els escanya la por.” Ignorem si Mercader va patir els efectes psicosomàtics però la cançó de bressol sembla que hi va ser.