Full de ruta
Lleis, ètica i estètica
Els temps han canviat sense que els partits s'hagin replantejat el model de finançament
La crisi que ho ha escombrat tot potser ens deixarà un bri de llum. És l'incrementada consciència ciutadana en l'exercici dels seus drets i la intolerància social a la xacra de la corrupció. La crítica gairebé unànime de l'opinió pública cap al presumpte finançament irregular del PP, i la duresa amb què es carrega contra CDC per la investigació oberta per la fiscalia anticorrupció i el jutjat número 1 del Vendrell, que torna a situar el partit d'Artur Mas sota sospita pel 3%, no ens hauria de fer perdre la memòria. Fins al 2007, els partits van poder rebre donacions anònimes a l'Estat espanyol. Ara ens escandalitzem pel fet que empreses adjudicatàries d'obra pública puguin fer, alhora, aportacions a les fundacions de les formacions que governen o que ho van fer en el passat. És només des del març d'enguany que estan prohibides les donacions d'empreses als partits (limitades en quantia, no pas il·legals, a les fundacions) i que el finançament irregular dels partits s'ha tipificat com a delicte.
Les majories del Congrés dels Diputats han anat protegint els seus interessos fins que la indignació del carrer i la irrupció dels partits que han aprofitat les deficiències dels vells els han forçat a millorar la llei. Però les exigències ètiques avancen al parlament espanyol per la tangent. La realitat és complexa. Els temps han canviat sense que els grans partits, amb pesades estructures a mantenir, s'hagin replantejat el model de finançament, fins al punt que les comptabilitats paral·leles o el cobrament de comissions, heretats del franquisme corrupte i d'una transició cosmètica, els han enganxat en calçotets. No hi ha cap dubte que la persecució judicial i policial a CDC és un intent de debilitar i fer fora Artur Mas i liquidar el procés. Però s'ha convertit en un dilema per a l'elector. La paraula dels uns contra la dels altres. Els processos judicials s'allarguen anys i panys i el ciutadà s'ha de regir pel prejudici o per la fe en unes sigles en un present d'agnosticisme polític hegemònic i d'infinits interessos imbricats. Lleis, ètica i estètica. Potser tot això servirà per construir un estat català més transparent en què s'enllacin totes tres.
