A la tres
Eufòria, però continguda
“Ja tenim nou Parlament; ara es tractaria de saber quant durarà”
La sessió d'ahir del Parlament va ser de les de les grans ocasions. No hi havia hagut mai, al Parlament, una majoria tan clara d'independentistes, amb 72 diputats (o més) dels 135. I això es va notar. D'entrada, amb la intervenció de Julià de Jodar, que va sentenciar allò de “ja no ens acontentem amb el pinso; volem fugir de la gàbia”. I de sortida, amb la intervenció de la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va fer un bon discurs, integrador, amb gestos de cara a l'oposició (com ara el d'incorporar el PP a les reunions de la mesa), però que no va deixar de recordar Prat de la Riba, la Mancomunitat i el primer Parlament restablert amb Herbert Barrera de president. I que hi va afegir coses com per exemple que en aquesta nova legislatura “es tanca l'etapa autonòmica”, que “volem un parlament nacional i amb plenes competències” i, en definitiva, i això es notava en les cares dels nous diputats, que “els somnis del carrer han entrat al Parlament”. I ara vostès es preguntaran: i si tot va anar tan bé, per què carai aquest articulista titula això d'“eufòria, però continguda”. Doncs mirin, per una cosa ben simple. Perquè ahir es va constituir un nou Parlament, el de la futura Catalunya independent, però ningú sap quant durarà, si hi haurà acord entre JxSí i la CUP, si hi haurà nou president, si aquest serà Mas o un altre i si el que passa és que anem de cap a unes noves eleccions al març. Eufòria, doncs, però continguda. I encara ho seria més si els pogués reproduir alguns dels comentaris que ahir diputats de JxSí es feien sobre ells, entre ells i alguns contra ells, sobretot quan reflexionen sobre qui ha ajudat a fer gran la CUP, quan potser s'hi ha fet tota sola. Vaig sentir diputats dient que això anirà bé, d'altres dient que no queda clar i d'altres que ja pensen en noves eleccions al maig, cosa que a mi em sembla que CDC potser sí però que el país no es pot permetre. Ahir no només es va obrir formalment la legislatura; es van obrir també moltes incògnites. I ara ja som en temps de descompte. Eufòria, doncs, però continguda.
