La legislatura dels 72
Respectem els temps que es necessiten per arribar a un acord fort, potent, de llarga durada, que ens porti a l'efectiva construcció de la nostra república
Els tertulians, opinadors, articulistes, tuitaires i bloguers que estan enverinant les opinions publicades farien bé, per una vegada, de fer l'esforç de saber què vol dir tàctica i què vol dir estratègia. Com a mínim, si us plau, consulteu la Viquipèdia.
Quan hi ha una minoria parlamentària que necessita vots per convertir-se en majoria, qui té la paella pel mànec és la força política que li pot prestar aquests vots. Ni que sigui necessari només un sol vot. No ens esquincem les vestidures: a Bèlgica es van passar un any i mig sense govern. I tenim un govern, amb funcions limitades, però que gestiona el dia a dia.
La CUP té una estratègia: canviar l'ordre social per un altre, de manera democràtica i pacífica. Sap perfectament que construir la utopia és lent i feixuc. Però està decidida a començar a caminar, i això ja forma part de la tàctica. Junts pel Sí ho saben perfectament, i es resisteixen com poden. Saben que la CUP no permetrà que aquesta oportunitat única de fer el primer pas cap a la República catalana se'n vagi a can Pistraus. I Junts pel Sí s'enroquen amb Mas: és la seva tàctica.
No es podia preveure una altra cosa. La CUP és plenament conscient que, mentre digui “no”, podrà anar aconseguint fites per anar fent camí. Vol assegurar aquestes fites, perquè en el moment que digui “sí”, la minoria majoritària la deixarà de banda. És per això que necessiten temps. Per posar només un exemple plausible, per analitzar, un per un, tots els pressupostos de cada departament i cada empresa pública, per veure quines partides es poden rebaixar i destinar tots aquests diners a la urgència ciutadana que pateix el país. Per assegurar-se que alguns sectors de Convergència no faran un pas enrere a l'últim moment, i s'avindran a fer un pacte amb el diable. Perdó, amb les forces de l'Estat. Per garantir la seguretat que la ciutadania, com sempre, respondrà i evitarà que els nostres electes siguin imputats, inhabilitats, jutjats, potser empresonats. Tensar al màxim, per arribar, finalment, a un autèntic pacte de legislatura, clarament expressat dijous passat per Antonio Baños. És així de senzill, què us pensàveu? Que dirien amén sense cap contrapartida social?
Mas president? Molts poden admirar Mas per haver incorporat CDC a l'independentisme, pel coratge i la determinació. Nogensmenys, Mas és el responsable polític de la corrupció del seu partit. Per omissió. Perquè la seva responsabilitat, com a president de la Generalitat i president del seu partit, era evitar-la. Una responsabilitat que no minva amb el, molt segurament, seu desconeixement dels fets. Es comprèn que la CUP –i segurament molts altres actors polítics– sigui reticent a la seva investidura. Un nou país que sigui un país nou, que comenci a caminar sense cap sospita. És d'esperar que ERC pressioni dins de Junts pel Sí perquè les condicions propícies per formar govern vagin força més enllà que un trio de vicepresidents.
Respectem les diferències que ens fan avançar. Respectem els temps que es necessiten per arribar a un acord fort, potent, de llarga durada, que ens porti a l'efectiva construcció de la nostra república. Respectem, també, la humanitat dels 72, que tenen tot el dret a dubtar, tenir por, saber-se limitats i sentir la responsabilitat del moment encarnada en la seva fragilitat humana.
La legislatura dels 72 no s'improvisa. La legislatura dels 72 ja ha donat una declaració d'inici de desconnexió que, només fa sis mesos, no hauríem pogut ni somiar. Gaudim del moment.