La Marató

Si avui és el dia de La Marató benèfica de TV3, avui és el dia que em recepto no mirar TV3. És que sóc maniàtic. Ara se'n diu hipocondríac però quan no sabíem llatí i érem petits en dèiem maniàtic. Si m'expliquen un mal, en tinc tots els símptomes i m'haig de ficar al llit. Avui seria diabètic i em veuria fati com una bomba. També sóc refractari a l'exposició de sentiments. De Frank Capra, abans que el seu conte de Nadal Que bonic que és viure, prefereixo mil vegades Va passar una nit, on Clark Gable fa autoestop i al moment de treure's la camisa per posar-se a dormir no du samarreta a sota. Ara la majoria d'homes no duen samarreta ni camiseta però en aquell moment va ser una sorpresa que va donar com a resultat que la indústria tèxtil de la meva ciutat, com moltes de tot el món, estigués a punt d'anar a la ruïna perquè tothom va voler fer com Clark Gable. Quines coses que dic per desviar l'atenció i no parlar de malalties. No parlar de malalties no vol dir no parlar de La Marató de TV3 ni vol dir estar-hi en contra. Hi hauríem d'estar, perquè representa que els impostos escandalosos que paguem haurien de garantir la investigació mèdica, però com que molts impostos no se saben on van i com que de totes maneres no són ni serien suficients per satisfer l'objectiu sanitari, algun esforç suplementari s'ha de fer. Es veu que molts països han volgut imitar La Marató i no se n'han sortit. Això ens omple d'orgull, perquè significa que som un dels pobles més solidaris i generosos del món, però significa també que prèviament a tenir-ho “tot pagat” els catalans hem de pagar molt. De tan acostumats a fer-ho, fins i tot ho escenifiquem cada any, abans de Nadal.

Tot i el que dic per fer-me el desmenjat, jo com tanta gent, participo en les almoines de La Marató i durant molts anys vaig atendre per telèfon la gent que hi fa aportacions. Mai no em vaig trobar ningú que oferís més de cinc-cents euros. La majoria hi contribuïa amb vint o amb deu. Feia comptes i de cap manera em sortien els milions que al final són recaptats. Això ha de voler dir que hi ha moltes empreses i senyors particulars que per una via diferent al telèfon fan grans aportacions. Ja va bé. Diu que les grans fortunes esquiven hisenda tant com poden. A veure si el Que bonic que és viure de La Marató és la via per tocar-los el cor i fer que afluixin. No s'arruïnaran ni es quedaran en roba interior, no. Ara: donar diners a La Marató desgrava. A vostè, dels deu euros, i a tothom. No la miraré, i em sap greu per en Toni Cruanyes, que segur que la presentarà molt bé, però hi participaré. I tan pobres com som.