Ànims, Puigdemont

Una jugada mestra. Que va descol·locar alguns d'aquí però, sobretot, els de Madrid. Només calia sentir ahir les reaccions de La Moncloa per saber que l'acord d'ahir és un bon acord, el millor acord possible. “S'ha de fer front al desafiament independentista”, deia en un comunicat l'executiu espanyol, i desplegava tot l'argumentari habitual: que si “no hi ha cap majoria parlamentària que pugui emparar fets il·legals”, que “tots estem sotmesos a l'imperi de la llei”, i així anar fent. No se la van veure a venir, aquesta. Ni Rajoy, ni Sánchez, ni la Soraya, ni Fernández Díaz, però tampoc ni Arrimadas, ni Albiol, ni Iceta, ni ningú. Estan descol·locats. Mas es retira però el procés continua. I pren el relleu un alcalde del qual ells no saben ni pronunciar el nom. Fins i tot això els hem posat difícil. I una lliçó per a tots plegats, per als descreguts que donaven el procés per mort i per als tertulians habituals, d'aquí i d'allà, que s'havien passat dies i dies parlant del procés per desprestigiar-lo, i que ara se'n passaran uns quants més buscant tres peus al gat a tot plegat perquè no els ha agradat aquest final. Preparin-se. Tants dies buscant el desllorigador i resulta que es deia Puigdemont, i que Mas es retira i no passa res (perquè ho fa amb el cap ben alt i havent garantit la governabilitat del país, que això era molt més complicat que anar-se'n, i mai li estarem prou agraïts). Passa això, senyors de Madrid (i alguns d'aquí), i el món no s'enfonsa. No hi ha Mas i resulta que el procés tira endavant, que no és un bluf i que no és cap dèria personal de ningú. Saben què passa, senyors? Que d'això se'n diu democràcia. Hi ha estabilitat parlamentària, hi ha un full de ruta clar i, coneixent el nou president de la Generalitat, els puc garantir que no li faltarà ni fermesa ni convicció. Perquè aquí no s'ha sacrificat només Mas. A mi em fa l'efecte que Puigdemont també ho ha fet. Perquè li ve un paper complicat, molt complicat, i ell ho sap. N'és plenament conscient i probablement li era més fàcil no acceptar la proposa que no pas fer-ho. Però si alguna cosa té és sentiment de país. Ahir Mas va demostrar que en tenia, però Puigdemont, també. Gràcies, Mas. Gràcies, Puigdemont.