L'Estatut i el “tinto de verano” (V i últim)

Dos esdeveniments han marcat la política nacional els darrers mesos. D'una banda, el procés de pau engegat oficialment a partir de l'alto el foc d'ETA i, d'una altra l'aprovació de l'Estatut català, que ahir va entrar en vigor. Com ja és habitual al PP, les crítiques, insults i batzegades abundaren i abunden. Continuen utilitzant l'encarament entre Catalunya i la resta dels espanyols per interessos partidistes. Amb el senyor Zapatero, en Rajoy empra tot sovint un llenguatge taurí per desautoritzar-lo per covard i feble a l'hora d'abordar aquests assumptes. Li imputa reiteradament una manca de “talante torero”. A quina classe de “talante” es refereix el senyor Rajoy? A aquell posat fanfarró i inflat d'orgull (?) quan un matatoros amb el nas pel damunt del front gira altiu el seu cos mirando al tendío, plantant cara i amb una ridícula postpotència mentre el brau sufocat, sanguinolent i humiliat espera la puntilla que el remati, si encara no ho està? Doncs, senyor Rajoy, per a vostè aquest talante. Un president de govern ha de negociar amb intel·ligència més que amb una suposada valentia torera. Si continua amb aquest tarannà, imagino el senyor Rajoy amb una pancarta al costat dels lleons de les Corts demanant “una oportunidad”, sí, com el Platanito. Un humil consell: canviï de tercio i de cuadrilla, perquè amb els Acebes, Zaplanas i companyia, ho té fosc. Els polítics del PP no mostren gaires llums en presentar al Tribunal Constitucional el recurs contra l'Estatut al·ludint que no és bo ni per a Espanya ni per a Catalunya. Han pensat que l'Estatut que recorren va ser aprovat al Parlament català, a les Corts espanyoles i pel poble català? L'arrogància que raja pel broc gros des de la FAES és tanta que tot se'ls en fot. Si realment pensen que l'Estatut no és constitucional, el que han de fer és proposar l'adaptació de la Constitució a la voluntat i realitat social expressada democràticament en referèndum a Catalunya. O pretenen que siguin els ciutadans els que canviïn d'opinió? Els governs han d'escoltar i fer seus els requeriments del poble, i no a l'inrevés com pretén el PP. I és que els polítics del PP encara creuen que el partits, un cop reben els vots dels ciutadans, ja disposen de total impunitat per saltar-se els desigs populars i no escoltar el seu parer ni llegir les opinions que es dedueixen de les enquestes. Doncs: sonotone i ulleres. Aniran millor. La insolència que mostra el PP en obviar la voluntat d'un poble amb aquest recurs, és, si més no, irresponsable. Però en perdre el nord i desorientats, faran el que sigui per aconseguir el poder, doncs aquesta és la veritable raó del desassossec que pateixen, i no la voluntat de treballar per Espanya, com diuen. Però ja se'ls fa difícil amagar el llautó amb les raons, gens consistents, que exposen per erosionar el govern: l'obsessió per demostrar que ETA estava darrere de l'11-M ; la fixació contra el diàleg iniciat per l'actual executiu ; la feblesa del president Zapatero... I no m'estranyaria gaire que tard o d'hora atorguin a ETA l'atemptat a Bombai -donada la seva similitud amb l'11-M-, per desacreditar el procés de pau. No han notat, senyors del PP, que la gent se sent esperançada amb l'assumpte de l'alto el foc? De ben segur que sí, però dissimulen doncs és més fructífer fer llum de gas.

El president Zapatero ha sabut negociar amb molta habilitat l'assumpte de l'Estatut i l'apropament cautelós a ETA. Fins i tot ufanós es mostrava el president de la Comissió Constitucional, senyor Guerra, de sang jacobina, com ell assevera, sobre el text final de l'Estatut. Ho va repetir un munt de vegades durant la campanya: “Lo cepillamos como un carpintero durante la Comisión. Esa es la verdad, ¿para qué vamos a andarnos con eufemismos, coño?”. Això sí que és talante torero. Diuen que els toros surten a la plaça afeitaos, però dubto que tant com l'Estatut català. El ribot centralista es va polir bona part de