Vagin-se preparant

Doncs apa. Ja està clar. La final de la copa del Rei la jugarem contra el Sevilla. I ara preparin-se. Preparin-se perquè ara ens ve tota aquella tanda de declaracions que ens arribaran des de Madrid quan s'adonin que sí, que hi pot haver una altra xiulada al rei i a l'himne espanyol, i que, a més, podria ser que els xiulets se sentissin a la capital del regne d'Espanya si finalment el partit es juga al Calderón. No seran pas les grans xiulades de quan coincideixen el Barça i l'Atlético de Bilbao, perquè només xiularà una part de l'estadi, però serà una xiulada. I com que a poc a poc se l'aniran veient a venir, preparin-se pel ridícul espantós que a partir d'ara faran alguns. Sortirà la fiscalia a dir que si hi ha xiulets contra el rei i contra l'himne espanyol això serà un delicte, i sortirà la comissió antiviolència a dir que això no ho permetrà de cap manera; i sortiran alguns polítics de primera fila (he dit de primera fila, no pas de
primer nivell) a dir bajanades com les que van dir en algun moment ments brillants com Esperanza Aguirre quan va dir allò que s'havia de tancar l'estadi o anul·lar la final. Ha, ha, ha. No hi fa res que el jutge de l'Audiencia
Nacional Santiago Pedraz ja hagués dit anys enrere que això de xiular el rei i l'himne no és delicte, i que actes com aquests estan “emparats per la llibertat d'expressió”. No. Ho continuaran provant. Perquè ni una sentència com la que va fer Pedraz llavors, tan clara i contundent, ni els agrada ni l'entenen. Això de la llibertat d'expressió té un límit, entenen ells, i el límit és que no es pot xiular ni el rei ni l'himne. Però que es poden cremar estelades sempre que es vulgui, que no passa res. Estiguin tranquils. I estiguin pendents de la data de la final i el lloc (preparin-se ara també per a tot aquell serial de declaracions que vindran sobre si s'ha de jugar a Madrid havent-hi el Barça en la final) i, quan hi hagi dia i data, preparin-se també per exercir el dret a la llibertat d'expressió. A xiular o a no xiular, que tant hi deu haver dret a fer una cosa com una altra. A veure quants dies tarden a advertir-nos formalment del gran delicte que s'acosta.