Càstig excessiu

El mercat ha tornat a reaccionar violentament als riscos financers i de desacceleració macroeconòmica a escala global, però a diferència de l'aguda crisi bancària viscuda els anys 2008 i 2009 als
Estats Units, la dificultat és ara haver de combatre els riscos
amb menys eines monetàries, considerant els baixos tipus de mercat i l'existència d'un bon nombre d'iniciatives addicionals encaminades a facilitar l'accés a la liquiditat.

Encara que tots els indicadors confirmen que res és per a tant com el que s'està manifestant en els mercats, ens fixem en el que ens fixem, ni les dades macroeconòmiques retardades, ni les avançades, ni les enquestes, res no dóna senyals del grau de risc que s'està descomptant. En realitat, la interpretació més realista és que s'està descomptant un petit sotrac més similar a l'evolució de la macroeconomia el 2011 i 2012, que va deixar un PIB pràcticament pla en relació amb anys anteriors, de manera que el mercat, tot i les fortes correccions, no té en compte una crisi tan profunda com la que vam viure el 2008.

Una cosa diferent és una desacceleració global, i aquest ajust a la realitat suposarà al seu torn que el consens de mercat rebaixi estimacions en les companyies per recollir precisament aquest entorn. Si busquem paral·lelismes, en la crisi del 2011 i el 2012, enfront de la caiguda del PIB del 0,1%, les estimacions de benefici per acció es van reduir una mica més d'un 10%; ni de bon tros el pitjor entorn per a les estimacions de beneficis ni per a l'evolució de la macroeconomia. No obstant això, el 2008 i el 2009, els beneficis per acció es van revisar a la baixa en prop d'un 25%, i avui en dia no hi ha indicis que estiguem a prop d'una crisi d'una severitat semblant.

Encara que hi ha diversos senyals que indiquen que la correcció està sent excessiva considerant les dades macroeconòmiques que estem coneixent; l'elevada volatilitat actual, i la que s'espera, convida a tenir cautela. Per això insistiria que la clau és apostar per índexs, sectors i valors amb baixa volatilitat. Quant als valors cotitzats, l'actual situació ens obliga a mirar cap a companyies de qualitat, amb característiques com ara fonts d'ingressos estables i amb menor pes en països emergents, alta rendibilitat per dividend i que aquesta sigui sostenible, recolzada en un endeutament raonable i pagaments sostenibles.

Atesa la velocitat de caiguda dels mercats, estem més a prop que els índexs provin nous suports després de diversos dies d'anada i tornada. En l'Íbex podem parlar dels 7.540 punts i en l'Eurostoxx 50, dels 2.700 punts, i el manteniment d'aquests dos nivells serà la clau per provar qualsevol rebot tècnic a l'alça.

Seguint amb les nostres preferències, continuem afavorint la inversió en sectors com ara farmàcia, tecnologia i autopistes a Europa i en general aquells més vinculats amb el consum. Pel que fa a valors concrets, crec que les oportunitats estarien en companyies com ara Vinci, Sap, Essilor, Inditex o Inbev, que, encara que estan més cares, gràcies a la seva visibilitat de resultats i la rendibilitat per dividend presenten millor binomi rendibilitat-risc davant la resta.