LA GALERIA
Cineclubs vs. Youtube
Els cineclubs representen una altra manera, més pausada i reflexiva, de mirar el món a través de la pantalla, millor de gran format
El títol és només per provocar: ningú no ha dit que els cineclubs siguin l'antítesi de Youtube o que, en la seva salvaguarda de les essències cinematogràfiques, s'oposin a l'evolució dels temps i dels costums, però sí és cert que en aquesta època de permanent bacanal audiovisual, els cineclubs representen una altra manera, més pausada i reflexiva, de mirar el món a través de la pantalla, si pot ser, de gran format i, evidentment, amb subtítols.
Ho vaig poder comprovar el diumenge 14 de febrer a l'última jornada de la 16a Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà, la Macca, organitzada pels voluntariosos membres del cineclub Vuitimig, una entitat amb 28 anys d'història i una important capacitat de mobilització, sobretot quan convoca el concurs de curtmetratges ràpids Correcurts, que ha arribat a la dotzena edició amb un total de 27 equips integrats per uns 150 participants de totes les edats, entre ells molts reincidents que, any rere any, van agafant ofici mentre creen curts de dos minuts en només 24 hores.
Aquell diumenge a la tarda, el cinema del Centre Recreatiu de Cassà estava ple, per assistir a la projecció dels Correcurts i al lliurament dels premis. Una imatge idíl·lica que no es correspon amb el dia a dia del Vuitimig ni de la majoria de cineclubs del país –mig centenar formen part de la Federació Catalana de Cineclubs –, més acostumats a les sessions en petit comitè. Entre els membres dels jurats del Correcurts, hi havia representants d'altres cineclubs amics: Amics del cinema de la Vall de Ribes, que organitza el festival Gollut, de cinema compromès i fotoperiodisme social; el cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú; el cineclub Vic, que impulsa el concurs de curts Julius, i el cineclub Vilafranca, que va rebre a Cassà el desè premi Domènec Torrent i Gelmà –en memòria d'un dels fundadors del Vuitimig– pels seus més de 40 anys d'activa bogeria pel cinema, compartida per uns 200 socis als quals els agrada “veure bones pel·lícules en companyia”, una frase que podria ser el lema de tots els cineclubs. Durant l'acte dels Correcurts també es va recordar amb tristesa que els independents de l'audiovisual gironí no ho estan passant bé –l'aturada del festival Olot.doc i el també olotí Wevoo–, però la lluita continua als cineclubs, amb molta voluntat i pocs recursos, pel bé del cinema.
