Economia i democràcia

Hi ha alarmes sobre els perills que un únic corrent de pensament econòmic monopolitzi el debat. Però aquesta és la situació, en gran part, en el mon universitari i de recerca on l'escola neoclàssica és dominant (mainstream) i s'ha transformat en l'“ortodòxia”. Per això, es demana defensar i garantir el pluralisme en economia, perquè avanci com a ciència social, i hi hagi un debat democràtic informat i rigorós. Els economistes ortodoxos, creient en l'eficiència dels mercats, no van preveure la gran crisi actual. Al contrari que Minsky o altres economistes heterodoxos que insistien en els perills de les dinàmiques especulatives.

El dubte, la crítica i el debat són la base de la vida democràtica: l'interès col·lectiu es construeix amb confrontació d'idees i d'opinions. Però això és impossible si l'economia està monopolitzada per certs interessos o concepcions del món. Són, diuen, l'única alternativa creïble i possible: és el “pensament únic” o el TINA (“There Is Not Alternative”). En una societat oberta i equilibrada convé que l'ensenyament i la recerca en economia siguin pluralistes. És la forma de fer progressar el coneixement, i que hi hagi un debat democràtic eficaç. I suposa diversitat de corrents econòmics. I així ha estat des dels orígens de l'economia: pluralitat d'aproximacions i contínues controvèrsies sobre els conceptes bàsics i fonamentals. L'existència de diferents línies d'investigació (neoclàssica, postkeynesiana, institucionalista, marxista, etc.), amb les seves arrels històriques i els seus programes de recerca, suposa diferents mètodes i construccions formals, diversos punts de partida, conceptes i assumpcions variats, diferents criteris en l'elecció del contingut i l'objecte de l'economia i diverses actuacions de política econòmica.

La democràcia, també a la universitat, significa el govern de la majoria, i també l'existència d'institucions plurals que garanteixin que les veus minoritàries puguin expressar-se, explorar noves vies, promoure debats. El pluralisme és l'aliment imprescindible de la democràcia. Però, especialment els darrers anys, hi ha indicis per témer la desaparició d'aquest pluralisme, que ha existit històricament, i la progressiva imposició d'una ortodòxia. S'imposen les regles esbiaixades i arbitràries del corrent majoritari dominant –amb la falsa aparença d'una estimació imparcial i objectiva– en els criteris d'avaluació de la recerca i per a l'accés al professorat universitari: classificació de les revistes on es publica que no inclouen revistes heterodoxes; format estàndard dels articles o les presentacions a conferències i congressos, etc. I això portarà inevitablement a un empobriment de la recerca i de l'ensenyament de l'economia, així com de la democràcia a la societat.