El pregó dels infants

El pregó que obre les Fires de la Santa Creu a Figueres s'acostumava a encarregar a una persona o entitat de projecció ciutadana, que llegia/interpretava el seu text des del balcó de l'edifici consistorial. Però aquest any s'han estrenat dues innovacions importants: els actors i l'escenari. Els protagonistes han estat els membres d'una entitat molt especial, el Consell d'Infants de Figueres, una experiència d'implicació precoç en l'activitat política. Va ser iniciativa de la regidora Mar Casas (CiU) i es va constituir el desembre de 2014. Al ple del maig de 2015, els regidors varen aprovar per unanimitat mitja dotzena de propostes dels escolars, una de les quals, assumir el pregó de Fires. També remarcable l'altra modificació del guió: s'ha prescindit, com a espai de referència, del balcó de l'edifici consistorial i s'han muntat diverses tarimes –autoritats, nens, músics...– a la plaça de l'Ajuntament.

Certament, s'han volgut prendre algunes precaucions, per assegurar que l'aposta reeixís. Per exemple, encarregar a l'escriptor Vicenç Pagès un assessorament literari i al polifacètic home de teatre Alfons Gumbau la posada en escena. En aquest nou marc que s'estrenava, quasi arran de terra, hi havia la tribuna d'autoritats, en la qual es va ubicar un dels membres del Consell, l'estrella indiscutible de l'acte. Amb la seva diminuta figura espectacularment vestida de roig, va meravellar la concurrència amb una conducció de professional consagrat: veu clara, entonació magnífica i entusiasme per arrencar aplaudiments. La direcció escènica va optar per un pregó fragmentat, amb una encertada combinació de lectura de textos i actuacions diverses: castellers, patinadores, ciclistes....

En conjunt, un pregó amè, diferent i que tenia la frescor, en els textos, de les peticions dels jovenets. Varen dibuixar la seva ciutat ideal i les fires que voldrien, cosa que va provocar les rialles de la concurrència i algun somriure més o menys forçat de la tribuna d'autoritats. Varen ser exhaustius, des de la demanda d'universitat fins a criticar l'excés de forats als carrers. Això sí, la perplexitat va envair la plaça quan varen assegurar, contundents, que ells “traurien els instituts” de Figueres. La Mar Casas, mare de la criatura, que ha dimitit de regidora fa poques setmanes, exercia de voluntària (un lloable gest) acompanyant una legió de joves que distribuïen polseres de fires. “És la nineta dels meus ulls”, em va dir, orgullosa, en veure com el “seu” Consell d'Infants se'n sortia amb bona nota d'aquest repte que ells mateixos s'havien imposat.